El pas de Barca de Miravet.

Avui m’he decidit a parlar d’un petit però important element de Miravet. Es tracta del pas de Barca, potser un dels medis més curiosos que hi ha per passar de riba a riba del riu Ebre.

S’hi arriba des de la plaça del poble de Miravet, per una petita carretera que hi surt i que es dirigeix cap al riu, que condueix a la rampa d’accés de la Barca.

Una vegada hi arribeu, ja veureu la barcassa, possiblement travessant el riu, que no deixa de ser una plataforma de fusta, amb capacitat per tres cotxes, sostinguda sobre dos llaguts, amb els noms dels dos descobridors del submarí, Isaac Peral i Narcís Monturiol. Avança gràcies a la corrent del riu sense necessitat de motor. Sempre dirigida per uns calbes d’acer que van de riba a riba, que eviten que s’en vagi  d’una trajectòria que porta fent des de 1946, només amb algun petit incident, i d’això ja en fa anys.

El trajecte, que té un preu de dos euros i mig, no dura massa estona, però permet gaudir d’una perspectiva que no es pot tenir cada dia. Estàs travessant el riu casi a nivell de l’aigua i a una velocitat molt pausada, variable segons el corrent del riu, molt llunyana a la rapidesa que permeten els viaductes que s’alcen sobre el riu en diferents municipis i no permeten un acostament tan pròxim al riu. No cal dir que amb la sequera que estem vivint, el corrent no es massa fort i en algun tram fins i tot l’han d’ajudar amb una palanca.

Durant el trajecte recomano contemplar tot el que l’entorn et deixa veure, generosament, em refereixo a la vegetació de ribera, tot l’any frondosa, aprofitant la presencia del riu i el poderós castell templer, testimoni de masses guerres i ara un dels principals atractius del municipi de Miravet, també conegut per la seva ceràmica, que es ven al raval dels afores del poble, direcció Mora d’Ebre.

Una vegada ja a l’altre banda de riba. Es curiós pensar que abans casi tots els pobles de la riba de l’Ebre tenien el seu pas de Barca, i no parlo de tant temps enrera, ja que evitaven donar molta volta, i no haver d’anar a Tortosa o Mora d’Ebre o Amposta, que si que tenien pont. Però per sort o desgracia el progrés i la construcció de nous ponts, com pot ser Benifallet, Ascó, el Pantà de Flix. Han fet que progressivament només quedin el de Miravet i un petit pas de Barca que casi només fan servir els pagesos a Flix, que n’havia arribat a tenir dos. No conto el de l’Illa de Gracia, que si que es un pas de barca, però està motoritzat, i no te tanta gràcia per mi.

Avui reconec m’he centrat en un petit element de la zona, molt rica en patrimoni, que pot anar des dels Cellers Modernistes del Pinell de Brai i Gandesa a la vila de Tivissa, però que pot completar el dia amb uns petits moments de màgia si no hi has passat mai. Com a nota final, i abans que m’oblidi, el pas de Barca depèn totalment del clima, i si un dia bufa massa Mestral o baixa el riu amb massa força, no funciona.

Com sempre, només em queda desitjar-vos que la meva proposta us agradi i us faci gaudir d’una nova experiència, o si la coneixeu, reviure-la, que sempre hi ha alguna sensació nova.

Oriol Miró Serra

5 de Març de 2008