Sant Miquel del Fai, un petit paradís.

Avui parlo de Sant Miquel del Fai, un petit monestir penjat en uns cingles, passat Sant Feliu de Codines. Es un lloc prou conegut, amb força trànsit de gent i perfectament condicionat per fer una visita que pot romandre a la memòria durant un temps.

La visita de fet comença abans d’arribar, quan anant per la carretera ja veus els cingles, de roca despullada i frondosa vegetació a dalt. Quan et vas acostant, ja veus un gran edifici penjat d’un altíssim cingle, amb una cascada, ara molt baixa de cabal, a causa de la sequera que estem vivint.

Ara però, centrem-nos en la visita, una vegada havent deixat el cotxe a l’aparcament, el primer que veureu serà un pont de pedra, precedit per una petita caseta de fusta que fa les funcions de taquilla, que no us espanti el preu de vuit euros, l’espectacle val la pena. Una vegada passat el pont de pedra i un petit portal de pedra, encaixat en l’únic espai que deixen les parets de roca, ja veureu el primer element a destacar. El paisatge que s’ens obre davant es una profunda vall tallada durant segles pel riu Tenes, encaixat entre cingles de gran alçada. Pareu atenció al camí mentre aneu al monestir pròpiament dit, en alguns punts es força costerut.

Seguint el camí aviat arribareu a la primera porta del monestir, que feia les funcions de petita muralla amb una petita torre damunt la porta. Passada la porta, accediu a un replà on trobareu de cara un edifici quadrat, amb finestres decorades i una segona porta que dona accés a l’interior del monestir. Allà dins hi trobareu una església excavada en la roca, edificis adjunts al gran edifici que he citat unes línies més amunt. Sota església hi veureu un petit llac des d’on apreciareu la magnifica vista de la vall. Ara, el camí continua endavant, permetent als pocs passos baixar a una cova plena d’estalactites i estalagmites. Un visita que no us heu de perdre pas.

Una vegada feta la cova, continueu el camí fins a trobar la cascada, de gran alçada, en que s’hi pot passar per darrera, a l’estiu hi fa una temperatura del més recomanable. Després de la cascada, havent passat per una porta de pedra. Surts fora del que era el recinte de monestir, aquest camí porta al cap d’una estona a una ermita molt maca.

Camí de l’ermita de Sant Martí trobareu les restes d’una canonada que servia per fer baixar l’aigua a una petita central elèctrica que hi ha al peu del riu, una zona de picnic perfectament dotada per passar-hi el dia si es vol, envoltat d’un espectacle natural que segur us deixarà satisfets. Com a nota curiosa, a la zona de picnic hi trobareu plaques solars que alimenten les instal·lacions que estic dient aquí.

Una vegada passada la zona de picnic, ja només us queda arribar a l’ermita de Sant Martí, d’un romànic molt senzill i bonic al mateix temps. Una vegada a l’ermita, podreu accedir a la Cova de les Tosques, que previ pas per una caseta de fusta on us donaran cascs d’aquells que donen a les obres. Creieu-me, us farà falta, a mi m’ha salvat d’un cop més d’una vegada.

Una vegada aquí, ja només ens queda tornar per el mateix camí que hem fet, apreciant la vista del monestir clavat en el cingle, possiblement alguna foto s’us pugui escapar, però segur que queda bé. Com que haureu de passar altra vegada pel monestir, citaré que hi ha una sala amb un audiovisual i una petita vitrina amb roques formades durant milers d’anys, en una tasca lenta però constant de l’aigua, que carregada d’elements de calç, ha anat formant estalactites i estalagmites, com haureu vist a la cova citada unes línies més amunt.

Ara com sempre només em queda esperar i desitjar que aquestes línies, tan ben escrites com en puc saber, us animin a descobrir aquest paratge, si es que ja no el coneixíeu.

Oriol Miró Serra

11 de Febrer de 2008.