Olèrdola, poblat ibèric i mirador del Penedès.

Avui parlo d’Olèrdola, un petit poblat Iber situat en una península rocosa prop de Vilafranca del Penedès, a la carretera de Vilafranca a Sitges, ja hi trobareu un indicador a la carretera que us n’indicarà el camí, perfectament asfaltat i condicionat per deixar-hi el vehicle.

Es podria dir que aquest jaciment té quatre grans seccions, les citaré ràpidament. La muralla, la cisterna, l’església i el Pla dels Albats. La visita comença per les muralles, on trobareu una masia adjunta als murs, que serveix de centre d’interpretació y taquilla, que a un preu molt raonable de dos euros, no us serà cap gran sacrifici. Les muralles, descriuen varies fases de construcció o modificació. La Ibèrica, la romana i la medieval, i tanquen l’únic accés a la península, ja que després d’allà tot es un penya-segat, que ja feia de muralla per si sol. Just darrera la muralla, hi ha les restes d’uns edificis, habilitats per la seva visita, que segons sembla, es dedicava a adobar la pell, i que estava junt a una primitiva muralla pre – ibèrica de la quan també s’en veuen els fonaments.

La següent fase, uns passos més amunt, es la cisterna romana, que era alimentada per uns canals de pedra excavats a la roca amb un petit filtre, també excavat a la roca, que tenia la funció de evitar que els llims i pedres arribessin dins la cisterna, que hi podia encabir 350 metres cúbics. Al seu costat i molt remarcable, i trobarem la pedrera, on hi ha blocs de pedra que encara estan esperant la seva extracció, i algunes sitges. També molt recomanable la vista.

Una vegada feta la visita a la cisterna i la pedrera, queda l’església romànica amb elements anteriors d’època mossàrab, actualment en restauració, cosa que m’impedeix explicar-ne masses coses. Des d’allà i ja només uns metres amunt, es pot apreciar les restes d’una talaia romana, que permetia controlar el pas de la Via Augusta, que a més fins i tot permet la vista del mar, tot i estar a l’interior. Aquesta talaia la van aprofitar a l’edat mitja, adossant un edifici i que rebria el nom del Castell d’Olèrdola. Val la pena badar amb les vistes. Entendreu el perquè de que un mínim de tres civilitzacions aprofitessin aquest emplaçament.

Per anar a l’últim element que he destacat, hem de sortir fora de la muralla, situar-nos a l’aparcament i agafar un camí que es veu a la dreta. On hi descobrireu que hi ha instal·lades unes petites atraccions infantils, just sobre la zona d’aparcament d’autocars. L’heu de passar de llarg, per arribar a una petita corba al camí, des d’on s’accedeix a una pineda anomenada Pla dels Albats, hi trobareu les restes d’una antiga església i nombroses tombes antropomòrfiques, es a dir, que dibuixen una mica la forma del cos, excavades a la roca, n’hi ha moltes i de tamanys que van de nen petit a adult. Dubto que en algun lloc s’en puguin trobar tantes, però no hi posaria la mà al foc.

Ara només falta que aquestes quatre línies mal comptades hagin estat capaces d’explicar el sentit i la riquesa d’aquest jaciment arqueològic, relativament proper a Barcelona i de visita molt recomanable.

Recomano que visiteu el centre d’interpretació, on us indicaran algunes coses més que també valen la pena de veure, com pot ser un carrer esglaonat excavat a la roca, les bases de Cases medievals, dins i fora de la muralla, que jo no he volgut descriure per por a atabalar-vos amb un excés d’informació. Al citat centre també hi trobareu unes quantes peces com poden ser rodes de molí, ceràmica i monedes que ajuden a entendre en certa mesura com devia ser la vida al poblat ibèric d’Olèrdola.

Oriol Miró Serra

27 de Gener de 2007