Castell de Montjuic

El Castell de Montjuïc, Balcó sobre Barcelona.

 

Avui us parlo del Castell de Montjuïc, suposo que qui més qui menys sabrà arribar-hi, o si més no, on es, ja sabeu, aquell castell que es veu al cim de la muntanya de Montjuïc des de gairebé qualsevol punt de Barcelona i rodalies.

Doncs comencem d’una vegada, ens situarem a l’entrada principal, gairebé monumental, on accedirem al castell pel pont llevadís i els seus inclinats passadissos. Allà hi trobareu un gran replà, dotat de grans baluards amb grans canons, molt posteriors als baluards, també hi trobareu un gran cos central, dotat d’una gran torre frontal. Allà dins, per si no ho sabeu, hi ha un museu militar molt recomanable, que per sort o desgracia té els dies comptats, si hi voleu entrar, no us en penedireu. Jo ho vaig fer. Després d’haver visitat el museu, doneu una volta pel replà, aturant-vos a disfrutar de les vistes que podreu veure sobre l’immens port de Barcelona, les vistes més enllà de Badalona i del Llobregat, la Serra de Collserola i el que sapigueu identificar vosaltres mateixos de la ciutat de Barcelona. Veient aquesta vista, us acabareu de convèncer de l’importància estratègica d’aquest castell, ja en us des de 1651, que es va fer un primer castell. L’actual es de 1751, resultat de les reformes que l’enginyer militar Juan Martín Cermeño, seguint les tesis de l’enginyer militar Vauban. Les característiques d’aquestes tesis són els grans fossars, els baluards i els murs ensorrats en els baluards, de manera que mai es podia disparar a la base de la muralla directament, es pot veure molt bé en la zona que en l’actualitat s’utilitza de camp de tir en arc.

Una altre detall que a mi m’agrada ressaltar del castell es la torre sobre l’entrada, amb una mena de màstils al capdamunt. Aquesta torre forma part d’una xarxa molt complexa de torres comunicades visualment, anomenada telegrafia òptica, la del castell comunicava amb una que hi havia al turó de Sant Pere Màrtir, utilitzada durant el segle XIX, i que arribava fins a València. No deixa de ser curiós veure un mètode de comunicació, encara que curiós, efectiu, i que només va veure la seva mort en aparèixer el telègraf per fils.

Una cop resolta la visita la part superior del Castell, es pot retornar al replà per on hem accedit al castell, però enlloc de tornar, ens dirigirem cap un camí que no fa masses anys que han obert i que passa entre el castell i el penya-segat, amb resultat d’un passeig molt maco que ens porta a l’altre banda del castell. Des d’allà es pot tornar per un camí, existent de fa més temps que passa per la banda de muntanya del castell i que us portarà d’on heu sortit abans, passant per tots els baluards, apreciant així les dimensions reals del castell, i qui sap si descobrint una zona que no acabàveu de conèixer, però per mi important de saber-ne la seva existència.

Una vegada completada la visita, es pot tornar fent parada a qualsevol de les restes de l’exposició del 1929, moment en que es va urbanitzar la muntanya de Montjuïc, com pot ser el Poble Espanyol, un curiós jardí Botànic darrera el Palau Nacional, o les fonts de Montjuïc, per citar-ne només tres casos.

Com sempre espero que la visita hagi estat agradable.

 

Oriol Miró Serra.

31 de Desembre de 2007.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s