El Perelló, els seus entorns.

Entorns del Perelló.

 

En aquest petit article explicaré quatre cosetes del municipi del Perelló, municipi de la comarca tarragonina del Baix Ebre. Costa triar en un municipi que te una prou nodrida historia, i espero haver triat bé.

Em centraré en l’apartat de comunicacions, destacant les restes d’una via romana i l’antiga carretera N-340, una torre de Telègraf òptic i citaré el setge de que va patir la població durant la Guerra dels Segadors.

Començarem per les restes de la carretera romana, al costat de l’ermita de Sant Cristòfol, on hi ha habilitada una àrea d’oci, d’on en surt un ample camí de terra que segueix l’antiga carretera romana i on al cap d’uns minuts, trobareu l’indicador d’un desguàs d’època romana que va per sota la carretera, encara que discret, molt maco. Si voleu continuar una mica més endavant, veureu a la banda esquerra, o banda de mar, un petit canaló excavat a la roca. També es un petit desguàs d’època romana, però, al capdavall, restes d’una de les més grans obres d’enginyeria conegudes, La Via Augusta.

Com a nota curiosa, sortint del poble per la banda de l’Ampolla, i passada la rotonda de sortida, hi veureu un petit tros de l’antiga carretera N-340, que a partir d’allà es pot seguir durant un tram només travessant l’actual N-340 una vegada. Resulta curiós, circular per aquell tros de carretera, amb els pals de fusta de la línia elèctrica cada 50 metres aproximadament, et transportes a un temps on  totes les carreteres eren així, pujant i baixant totes les rieres, i El Perelló era lloc de parada obligada per camioners i viatgers.

Passem la carretera direcció les urbanitzacions de la costa, i desviem-nos direcció al camp de tir, per dirigir-nos a una torre de Telègraf Òptic, abans d’arribar a un modern repetidor, segurament ja l’haureu vista des del poble, ja que està en un lloc privilegiat amb una magnifica vista. Es una de les millors mostres d’aquestes torres que he vist mai i explica perfectament el sistema de telegrafia òptica que es va utilitzar durant el segle XIX. Ara el resumeixo una mica. Es basava en un seguit de torres, separades entre si entre uns 11 a 16 km si fa no fa, i comunicades visualment entre si, de manera que es podia transmetre un missatge amb una relativa rapidesa. Aquesta comunica visualment pel nord amb la que hi havia a Sant Jordi d’Alfama, de la qual encara en queda la base al costat del fort del segle XVIII, pel sud comunica amb la que hi havia a l’Ampolla. Totes pertanyent a la línia que anava de València a Barcelona. Només citaré que el 1874,s’encarregava de la secció de telegrafia òptica un jove tinent de nom Francesc Macià i de futur molt prometedor.

He citat la Guerra dels Segadors unes línies més amunt, i ho trobo important, ja que a dalt del poble, al Coll de les Forques hi trobareu un monument en honor als morts durant la Guerra dels Segadors, el Segle XVII, en que el poble fou assetjat per les tropes castellanes del Marqués de los Vélez, que va aconseguir ocupar gràcies a un veí atemorit que va obrir les portes de la muralla segons diu la tradició.

Abans de marxar, recomano la mel del Perelló, coneguda en la comarca, i motiu d’un petit museu que no vaig poder visitar per motiu de haver anat fora d’horari, però indicat en un cartell a la rotonda d’entrada de la banda de l’Ampolla. També molt recomanable la plaça del poble, l’església prou maca per fora, però reconec que no hi he entrat mai. I no us oblidéssiu pas de baixar sota el pont on podreu trobar un abeurador d’origen Medieval i una Font Romana, que proven de l’importancia d’aquest humil municipi durant molts segles.

Com sempre, espero que us hagi agradat aquesta petita ruta, i us haveu animat a fer-la vosaltres també.

 

Oriol Miró Serra.

24 de Desembre de 2007.

Anuncis

Un pensament sobre “El Perelló, els seus entorns.

  1. Aqui torna el reporter mes ditxaratxer de tot el territori català, n\’Oriol !
    Altre cop et segueixo llegint les pistes del teu rastre per Catalunya, tot recordant ho faig amb aquella petita conversa sobre els telegrafs que vam tenir a la visita de Montjuic, sempre es curios i anecdotic saber aquests petits detalls. Com ho es, passar per la N-340 i no donar-se compte que pel lloc on trepitgem, remotament en el temps, altres hi van passar i van deixar la petjada que amb el transcurs historic, van deixar el llegat fins que aquest arriba en els nostres segles.
    Si algun dia torno anar per les terres de l\’ebre, intentaré aproximar-me al municipi a explorar l\’entorn i com no, a probar aquesta dolça mel.
     
    Sergi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s