L’Aiguabarreig de Mequinença, on el Segre s’endinsa a l’Ebre.

Per aquesta sortida hem d’arribar a Mequinença, ja en província de Saragossa.
Quan baixeu de Fraga cap a Mequinença ja començareu a trobar aigua a la vostra esquerra, primer el Cinca, que s’uneix al Segre i al final veureu Mequinença. Hi trobareu una gran extensió d’aigua calmada, al costat d’un poble de recent construcció, fet els anys seixanta a causa de la construcció del pantà, que el van fer al cantó del Segre, contràriament, abans de la construcció del pantà, el poble estava a la banda de l’Ebre. El que si no ha canviat, es el castell, imponent sobre el poble. El Castell serà la clau de la visita. Ja hi trobareu una senyal, casi a la sortida del poble, la carretera es estreta, d’aquelles que si hi ha dos cotxes…s’ha de negociar, però el premi val la pena. Una magnifica vista de l’Ebre i com el Segre hi va a petar. Aquí es dona el cas, només ho he vist una vegada i no trobo la foto per que ho veieu, en qualsevol cas, esta penjada al Google Earth, en que el Segre baixa verd, ja ple de sediments i s’uneix a un Ebre d’un blau molt intens, que tot i sortir del pantà de Mequinença i que el nivell del riu va pujar amb la construcció del Pantà de Riba – Roja. D’allà l’Ebre ja agafa el seu camí cap al mar, enmig d’una profundissima vall, en molts racons aprofitada per cultivar-hi fruiters, contràriament a la part superior de la vall, que es agricultura de secà. Tantes diferencies en tan poca distancia, una terra de contrastos realment.

Parlem del Castell, penseu que per veure tot això que us dic, hem pujat al castell, no hi hem pogut entrar, per desgracia està tancat al públic, ja que es propietat d’ENHER, però per veure els murs exteriors, no hi ha cap problema, només heu d’agafar un petit camí de terra que hi ha una mica abans de la porta del castell i ja veureu els murs. Aquests murs presenten una estructura que es va fer servir a partir del moment que va apareixen l’artilleria, en que, per explicar-ho d’una manera els murs es van enfonsar a terra mitjançant fossats, camins coberts i glacis deixant només visible a nivell de l’atacant les troneres, des d’on es feia foc. Ara no us explicaré el sistema de defensa i atac, ja que no us vull atabalar amb massa informació, només dir que es un sistema basat en un enginyer francès anomenat Vauban. Aquest Castell, com ja deveu suposar…ha allotjat àrabs, cristians, francesos. Resumint, que a tothom li interessava el pas de l’Ebre cap al Segre.

Tot té una explicació, hem de pensar que per l’Ebre i el Segre hi baixava un munt de mercaderies, a falta de carreteres decents…les grans vies de comunicació fins ben entrat el segle XIX, eren els rius…i l’Ebre permetia arribar a Saragossa, ara en cito algunes, Blat, llenya i carbó extret de Mequinença per posar alguns exemples.

Altres llocs per les rodalies que be valen una visita són pobles com Faió, s’hi arriba passant l’Ebre i agafant la carretera de Maella i al cap d’uns quilometres ja veureu el desviament de la carretera de Faió. El poble en si no te massa cosa, es interessant veure l’estructura amb la que es feien els pobles reconstruïts o traslladats durant els anys seixanta a causa de la construcció dels pantans. Ja que l’únic que podreu veure de l’antic poble de Faió es el Campanar i el castell, i això ho aconseguireu pujant a l’Ermita del Pilar i mirant cap a baix, ja haureu suposat que el poble està sota les aigües del pantà de Riba – Roja. En l’actualitat trobareu a la plaça del poble una exposició de material de la Guerra Civil Espanyola, molt interessant, en motiu de que la zona de Faió també va ser part de la Batalla de l’Ebre i lluiten per que no s’oblidi. Per menjar, ja que si heu fet aquesta ruta, us agafarà l’hora de dinar, a Mequinença hi ha bona varietat de locals per menjar i no cau tan lluny, com dic jo, es un cop de cotxe.

Com sempre…espero que us agradi la ruta, feta amb bona voluntat i espero no haver-vos atabalat amb massa informació.

Oriol Miró Serra. 27 de novembre de 2007.