Visita a un company, ja fa molt temps desaparegut, Tivenys 24 de Novembre:

L’Article d’avui surt de la meva normalitat, no es una ruta, però té molt a veure amb l’historia. Es tracta de la visita de dos veterans de les Brigades Internacionals, ja sabeu, aquella gent que va venir a lluitar durant la Guerra Civil Espanyola d’altres països per lluitar en favor de la República Espanyola.

Ara m’és impossible recordar els noms, corregiré l’article quan m’els digui el company que em va oferir anar-hi. Vam quedar al  recinte firal de Tivenys sobre les cinc de la tarda, per dirigir-nos a la tomba un soldat anomenat Marcel Savoia, membre el la XIV brigada internacional, que es la que es va encarregar de l’intent de pas del riu per la zona d’Amposta, que com ja sabeu, va ser fallit.

Arribem al punt quilomètric que no diré, per evitar vandalismes, de la carretera Tivenys –  Benifallet on deixem el cotxe on podem i baixem els escassos metres que ens separen de la Tomba, identificada i situada, a diferencia de molts altres que no se sap on són. Som set persones, però les úniques realment importants son els brigadistes. Que observen la tomba amb un lleu somriure, crec poder apreciar. Arriba el moment en que sorgeix la idea de cantar un parell de cançons republicanes en clar homenatge a l’aquí enterrat. El vent, sembla que concient d’aixó, es posa a bufar mostrant els tres colors de la bandera republicana a la perfecció. Les cançons són Ay Carmela i El quinto regimiento. Sempre amb les seves corresponents fotos, que deixen testimoni de la visita. Com ja deveu deduir, per l’època en que estem, ja fosqueja i anem a un bar de Tivenys on xerrem una mica. Expliquen mil peripècies de guerra, que amb el pas del temps han agafat el to d’anècdotes més o menys divertides. L’únic que puc recordar són les unitats en que van servir, ara mateix, un a la 31 Brigada Mixta de la tercera Divisió i l’altre a la 139 Brigada mixta.

Sento haver estat tan imprecís, però vaig creure que hagués estat de poc respecte mentre ells xerraven estar jo amb una llibreta apuntant el que deien, però espero haver transmès l’esperit de la trobada amb aquests dos veterans d’un conflicte que no hagués hagut de passar mai.

Oriol Miró Serra.

26 de Novembre de 2007.