Autodrom de Sitges, origen de la velocitat a Catalunya?

Aquest escrit només vol explicar i reivindicar l’existència d’un de tants patrimonis oblidats que hi ha a Catalunya, es tracta de l’Autodrom de Sitges, un antic circuit oval, fet de ciment que hi ha a la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes, hem de recordar que es una propietat privada que segons he pogut saber a internet està en venda. Jo que altres vegades ja he corregut el risc d’entrar a una propietat privada, per sort meva, només amb una bronca monumental del propietari que no ha anat més enllà, i ja fa molt que no ho faig, digueu-ne por o respeste, i per tant, per fer les fotos he recorregut  els voltants en busca d’unes fotos decents, que he trobat al cap d’uns minuts, i jugar amb el zoom de la camera. Per trobar l’informació he trobat un blog molt complet que ara resumiré una mica.

Segons diu la web, el circuit va ser inaugurat el 1923 i va costar quatre milions de pessetes, que en aquella època no era poca cosa. Té el mèrit de haver estat seu del primer campionat d’Espanya de Velocitat d’automobilisme. En anys posteriors va entrar en un ràpid declivi que va portar a que la federació internacional prohibís la celebració de curses importants. Als anys 30 va ser venut a un aficionat que va aconseguir que s’hi celebressin curses de motos del Campionat d’Espanya i fins i tot una cursa de cotxes contra avions. Finalment caient en l’oblit sobre els anys 60, potser per la llunyania de Barcelona.

Però anem al gra, la pista es de ciment i els peraltes de les corbes es tornen casi verticals, a la recta es veuen el que devien ser les grades per al públic i dins la pista hi ha hortets i el que sembla una granja, tot i estar oblidat conserva un punt d’elegància que et transporta amb facilitat als seus moments de grandesa.

Això també porta a pensar que aquest potser va ser el pare de la gran tradició de motor que hi ha a Catalunya, després d’aquest van venir Montjuïc, el de Pedralbes, Calafat en motos, Montmeló en l’actualitat. O potser va ser fill d’una tradició que ja venia d’abans, en que es celebraven curses en carreteres normalment obertes al trànsit. En tot cas estem davant d’una joia de l’automobilisme, injustament oblidada i que jo conec des de no fa masses anys, i que m’agradaria compartir amb la gent, i si de pas us serveix per ampliar coneixements, tot això que hi hem guanyat.

Ja que esteu allà, i si teniu temps…allargueu la visita i dirigiu-vos a Sitges, passegeu vora la platja, visiteu el casc antic de la sobradament coneguda vila, que es una magnifica manera d’acabar una visita. I si us agrada conduir…feu les Costes del Garraf i atureu-vos a les petites zones per deixar el cotxe i disfruteu de les magnifiques vistes que donen les encrestades costes.

Com sempre, espero humilment que us agradi la visita.

Oriol Miró Serra.

12 de novembre de 2007.