La Batalla de l’Ebre a l’any 2007.

Aquest petit redactat no busca ser un compendi històric sobre la tan famosa batalla que va succeir el 1938, ve a ser un petit resum de llocs que van ser importants durant la Batalla, ja sigui a reraguarda o al front, de com estan el l’actualitat. Anirà des de una mica abans de la Batalla fins al seu final, o sigui, des de la caiguda del front d’Aragó fins al final de la Batalla.

Però comencem d’una vegada, sobre la primavera del 1938 s’enfonsava el front d’Aragó que va permetre els nacionals partir el territori republicà en dos, des de la riba de l’Ebre fins ben passat Castelló, tot i algunes posicions defensives bastides per defensar el territori com pot ser la línia del riu Algars, que s’en pot trobar un magnífic exemple a Caseres, aquesta fortificació fins i tot surt citada al partes nacionals, o sigui, que alguna resistència va oferir. Hi ha altres posicions al llarg de el riu Algars, com pot ser Batea, però no les he sabut trobar o són tan escasses que no valen la pena citar-les. Una vegada arribat a l’Ebre com es lògic i normal els nacionals van fortificar la seva banda de riba, hi trobem exemples prop d’Amposta, que va quedar en territori nacional, i a Xerta, tot i que si busquéssim segur que trobaríem més casos, com un dia ja fa temps vaig veure una petita trinxera damunt la desembocadura del riu Canaleta a l’Ebre. Tampoc oblidéssim pas que per impossibilitar el pas i que no entressin a Catalunya, com sol passar en aquest casos es van dinamitar els ponts sobre l’Ebre i tots els seus Afluents, com trobem el pont sobre el Matarranya, ja a Faió.

Una vegada el territori republicà va restar partit en dos parts, coincidint amb l’obertura de la frontera francesa que va permetre amar un nou exercit es va planejar el que seria la major batalla de tota la Guerra Civil Espanyola, i dic que es va planejar per que amb tal objectiu es va construir un bunker a La Figuera de Falset, a la Mola de Sant Pau, des d’on es domina gran part de la zona de pas. També citar un petit post de comandament al Coll dels Pins, a Rasquera, que es diu que allà hi havia el Lister, tot i que es un llarg trajecte a peu i sempre pujant des de l’Ermita de Sant Domènec, el premi de la vista val la pena. Però no tots són llocs de Comandament, hi havien hospitals com pot ser la Cova de Santa Llúcia, a la Bisbal de Falset, conservada si fa no fa com devia ser, de la cual fins i tot s’ha escrit un llibre. Se sap d’altres hospitals com el de Marçà o el Molar, per citar-ne només dos, en que l’edifici encara es manté en peu, però en els dos casos en estat de ruïna. Un bonic detall de trobar a Marçà es una pintada que hi ha encara davant de l’ajuntament que hi posa “ Intendència Brigada” i que segons sembla al pis superior hi havia l’escola de caporals, en l’actualitat una vivenda privada, però ja val la pena veure-la.

I ja arribem al moment crucial, la Batalla pròpiament dita, ja se sap que es va travessar el Riu la nit del 25 de Juliol, o de Sant Jaume, i que els republicans van empènyer a l’exercit nacional fins Gandesa, Villalba dels Arcs, llocs d’on no van poder passar. També la injustament oblidada bossa de Mesquinesa – Faió, on van estar prous dies com per citar-la i els combats a la serra dels Auts van assolir proporcions Dantesques, val la pena visitar el monument que hi ha peu de la carretera que va cap a Mequinensa al peu dels Auts, just abans d’iniciar la baixada cap a l’Ebre per una sinuosa carretera.

També una pinzellada a la zona de Font de Quinto, on una brigada va travessar l’Ebre i va aguantar unes hores prop d’Amposta, abans de ser aniquilada.

La zona central, que és on més material podem trobar…ja sigui a restes fetes pels humans o monuments naturals, com pot ser la Serra de Cavalls, autentica muralla que s’eleva sobre la vall del Riu Sec, Aquí podríem citar tant Gandesa, Corbera d’Ebre, el creuament de Camposines, Flix, tots llocs fortament batuts per tots els medis com pot ser artilleria, infanteria i aviació, en aquest apartat val la pena citar l’Aeròdrom de la Sénia, antic aeròdrom republicà que una vegada capturat pels nacionals durant la Caiguda del front d’Aragó, va ser utilitzat com a base de la Legion Condor i on encara es pot veure un refugi i la caseta dels aviadors, on podem contemplar encara l’escut de la FARE, l’aviació republicana a les seves parets.

No entraré en més detalls per por a fer-me pesat i la gran disponibilitat de literatura sobre aquesta batalla que si us he picat en la vostra curiositat, ja hi arribareu sense masses dificultats, però si us hagués de recomanar un, us dirà “ Aunque me tires el Puente “ d’en Gabriel Cardona, que es fa fàcil de llegir i ja dona molt bona informació.

Ara només em queda esperar que us hagi agradat aquest petit i humil escrit, que amb vocació de servei he fet, ho reconeixo…

Oriol Miró Serra.

1 d’Octubre de 2007.