RACONS DE LA COSTA DAURADA:

DE LA PLATJA DEL TORRENT DEL PI A SANT JORDI D’ALFAMA

Aquest recorregut es un d’aquells que no requereixen massa temps, que es pot fer tant a peu com en cotxe, ja que en ambdós casos s’arriba fàcilment als llocs, consta de 4 aturades, totes amb el seu punt d’interès, ja sigui natural o històric. Les aturades són la Platja del Torrent del Pi, un petit niu de metralladores prop de Cala Mosques, la Cala Forn i Sant Jordi d’Alfama.

El recorregut comença pel la Platja del Torrent del Pi, una platjeta a la que s’accedeix per un camí de terra on hi ha una senyal que ho indica clarament, just a la part baixa d’una riera abans d’entrar a l’urbanització de Tres Cales venint des de l’Ametlla de mar. El camí, ample, transcorre a través d’una pineda molt maca que va a petar just a la platja, de pedra petita i amb una llacuna darrera seu, on hi creix una característica vegetació, aquesta en qüestió esta protegida i explicada mitjançant un cartell, igual que la pineda per on hem accedit a la platja, encabida entre roques, que donen unes vistes molt maques, amb pins que arriben ben be arran de mar.

Continuem el trajecte i ens endinsem dins de l’urbanització de Tres Cales fins arribar a Cala mosques, que es una cala de pedra, sense res que faciliti una entrada suau a l’aigua, tot i que maca, la passem de llarg, ja que no es l’objectiu ara mateix i anem al petit cap que hi ha davant. On hi trobarem un petit niu de metralladora de la Guerra Civil, amb espitlleres cap el sud i cap el nord, s’hi accedeix per una obertura al sostre, que dona a una sala excavada a la roca i les dos sales de foc. L’estructura es un sostre de ciment armat i les parets semblen de totxana, tot i que el fet que hi hagi zones amb pedra enganxada fa pensar que en el seu temps va estar tot recobert per pedra de la zona a mode de camuflatge. Ja des de aquest niu de metralladores es veu Sant Jordi d’Alfama que tractaré una mica més endavant, ja que és el final de la ruta.

La tercera aturada i penúltima es la Cala Forn, just a la desembocadura de la riera que separa les urbanitzacions de Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, com casi totes les cales d’aquest tram de costa, encabida dins els pendents dels petits penya segats que defineixen el tram de costa que va des de coll de Balaguer a l’Ampolla. Aquesta cala està equipada de tots els serveis necessaris per el bany, dutxes, creu roja, aparcament, escales per baixar-hi, en resum, una cala amb totes les facilitats de visita i que no ha perdut encant. D’aquí ja ens dirigim a la darrera aturada.

Com hem dit, la darrera aturada es Sant Jordi d’Alfama, una petita península rocosa amb una caleta de sorra al costat, descriuré les dos coses, que les dos tenen interès. Primer la península rocosa, on el primer que sobresurt es un castell, conegut com a castell de Sant Jordi d’Alfama, tot i que no es l’original, aquest es del Segle XVIII i va ser fer per vigilar la costa, just davant d’aquest castell hi ha les bases i la planta baixa d’una torre quadrada, encara que ho pugi semblar…no té res a veure amb l’edifici del castell, en realitat es una torre de telègraf òptic, una xarxa de comunicació que constava de torres separades entre si a una distancia raonable però sempre comunicades visualment que va néixer abans del telègraf per cables, aquesta en qüestió pertany a una línia que anava de València a Barcelona i comunica visualment amb una que hi ha al Perelló, anomenada Torre dels Moros i una que hi ha a Miami Platja. El següent element a tenir en compte són les escasses restes amagades entre les pedres, del que va ser el primer castell de Sant Jordi d’Alfama, seu d’un ordre Militar Religiós anomenat Ordre de Sant Jordi d’Alfama, instal·lat allà durant l’edat mitja. Segons documentació existent era de planta quadrada, de uns vint metres per costat i uns dotze d’alçada, del qual en sobresortia una torre de uns setze metres, va ser destruït el 1650 durant la Gerra dels Segadors. Segurament ja us haureu fixat en unes parets de formigó que formen un passadís, amb el sostre fet per pedres en forma de volta de canó, seguiu-lo, us durà a un niu de metralladora de la Guerra Civil, força gran i prou maco, clavat entre les roques des de el qual es veu el ja citat niu de metralladora de Cala Mosques, cosa que ajuda a entendre el concepte de “foc creuat” els dos es cobrien entre si. Una vegada acabada aquesta petita península carregada d’Història, passem a la platja, de sorra, ben equipada, accessible de la qual jo en destaco, altra vegada la llacuna del fons, tot i que l´he vista de amb el nivell de l’aigua més baix de l’habitual es veu la vegetació pròpia d’una zona humida amb una pineda amb una ombra molt agradable al seu costat. Si us fixeu a la dreta de la llacuna hi continua un camí prou ample que recomano seguir, us portarà al pont del tren, però mentre hi arribeu, entrareu en un racó on la natura guarda petites grans sensacions que sempre val la pena. Una vegada s’arriba al pont, jo he donat la ruta per acabada i ja m’he dirigit a casa a dinar, que l’estómac ja apreta. Espero de veritat que us agradi la ruta.

Oriol Miró Serra

25 de Setembre de 2007.