11 de Setembre de 2007, entre la commemoració i l’Exploració.

El dia començava per mi com sempre esperant al lloc convingut, tinc el mal vici d’arribar massa aviat, però qui no es distreu es per que no vol, i l’Ebre té moltes possibles fotos. Una vegada matat el temps i ja complerta la hora, resulta que som 5, que una vegada resolta la negociació de com anem al nostre punt de partida, que es l’ermita de Santa Madrona i Sant Jeroni, sota el cim de la Picossa, amb el cotxe de l’Alex.

Una vegada aparcats deixem el menjar al cotxe, ja que està calculat que estem allà per dinar, i comencem a pujar, primer per un camí ample, que al cap d’una estona haurem de deixar per un sender que s’enfila cap a la dreta., on s’anuncien diversos avencs i coves, val a dir que el camí promet, enmig de bosc, molta aviat el camí dona les primeres sorpreses, una petita cabana de pedra seca incrustada a la roca, darrera la qual es farà la parada de l’esmorzar. Mentre el Jordi, la Iolanda i l’Alex estan amb les mans ocupades, en Josep i jo pugem una roca que també ens donarà una sorpreseta, un petit forat excavat a la roca amb un cercle de pedres al seu voltant, que té tota la pinta de ser humà i molt possiblement de la Guerra Civil, després de picar unes galetes i consultar-ho amb l’Alex, concloem que es de la Guerra Civil, el que no queda clar es si polvorí o una posició de tir.

Una vegada esmorzats seguim endavant i topem amb una gran cova. Encara que poc profunda, ens dona grans vistes, que per altra banda, ja fa estona que tenim unes vistes fenomenals. El camí continua arran de paret, per al cap d’una estona girar i posar-nos a l’altra banda de la Picossa, aquest tram de camí transcorre molt a la vora del penya segat, però ajuda molt a entendre el fet que els republicans hi instal·lessin un observatori d’artilleria al cim de la Picossa. Es dibuixa Cavalls, imponent frontissa que una vegada presa pels nacionals, la fi de la Batalla de l’Ebre va ser qüestió de dies. Darrera seu, tot es un gran pla. Arribem a un punt en que el camí s’inclina molt, cada vegada falta menys pel cim, una vegada arribem a un replà veiem que la estrella on volem posar la senyera no es el cim, es un petit sortint, que va a la dreta. Però ja posats hi pugem i fem tot el necessari…es penja la senyera i fem les fotos de rigor, ja sigui de paisatge o de nosaltres, que hi ha de tot a la vida. Allà l’Alex i jo ens adonem una torre de telègraf òptic que fa un temps vam buscar, si en algun punt ha d’estar es aquí…al cim de la Picossa, des d’on es veu Corbera d’Ebre, Ascó, Flix, Mora, per desgracia no en sortiran restes.

Arriba el moment d’emprendre la tornada, passant per la carena del massís de la Picossa, però el cim encara ens guarda una sorpresa, un túnel excavat a al roca, just sota el vèrtex geodèsic, que va d’una banda a altre de muntanya, podria ser el citat observatori d’artilleria?, en te tota la pinta, també surten algunes bales de la guerra, que aniran de record a casa d’algun dels membres de l’expedició. Una vegada resolt l’observatori seguim la carena, on sortiran molts parapets, sospitosament orientats cap a Ascó, fins que arribem a una senyal de fusta que ens indica el camí cap a Sant Jeroni. Aquest camí resulta molt atractiu de fer…entre arbres i bancals, en alguns trams amb unes pendents bastant pronunciades que provocaran situacions força divertides, el tram final es una torrentera que deu baixar amb molta força de tant en tant, ja que l’erosió de les pedres es força important. Al final de la torrentera apareix un replà farcit de moreres que ens anuncia el final de la ruta, confirmat per la presencia de les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni.

Com que ja comença a ser hora de dinar i l’estómac tampoc es negarà, ens instal·lem en una de les taules de l’Ermita i entre mossegada i mossegada ens donem el plaer d’una distesa conversa que tracta de tot i de res al mateix temps que ens portarà ben be fins les 4 de la tarda, en que decidim acabar de completar la tarda fent una mica el turista al sempre recomanable poble vell de Corbera d’Ebre i la petita però encantadora exposició que hi ha a Corbera, anomenada La Trinxera, on hi ha un recull de material de la Guerra Civil força complet.

Una vegada acabada la visita, ens acomiadem del Jordi i la Iolanda, i els tres restants anem a fer la última cervesa del dia, abans de marxar cada un cap a casa seva.

Oriol Miró Serra.

11 de Setembre de 2007.