Mont – roig del Camp, un poble actiu.

No podria dir el dia exacte, però era un dia d’aquells que no acabes de saber que fer. I em va venir al cap un missatge que havia vist un parell de dies abans per correu. El missatge venia de l’Eduard B., membre del Centre d’Estudis Mont – Rogencs, i m’anunciava una exposició de fotografies antigues, i vaig decidir anar-hi.

Arribar a Mont – Roig des de Calafat es Fàcil, anar a buscar la carretera de Mora i desviar-se poca estona després seguint les indicacions, res complicat. Una vegada veus Mont – Roig, agafa els carrers que vulguis…la qüestió es trobar el campanar que es veu des de l’entrada del poble, on es pot aparcar amb relativa facilitat. Una vegada aparcat vaig a la Casa de  Cultura “ Agustí Sardà” com indicava el mail. Bona exposició, potser hi trobo a faltar cartellets explicatius sota les fotos…però algunes fotos són bonissimes.

Una vegada acabada la visita…i amb tota la tarda, em decideixo a passejar pel poble, que on he aparcat hi he vist la portalada d’una muralla, una font i una església prou maca aparentment, i ja que hi soc…seria una llàstima no anar a veure-ho. Vaig a la plaça on tinc el cotxe…ja desenfundant la camera.

Em planto davant de la portalada, el conjunt de la porta amb la font i església darrera es maco realment, una vegada passada la porta veig que el carrer puja cap a dalt i que el que jo creia que era una església, ja no ho és, si que es un edifici que devia ser una església, però en l’actualitat es un centre interpretatiu de l’artista sobradament conegut Joan Miró, que hi va passar forçes temporades, petit però meravellós, i els audiovisuals que hi ha, tot i ser de muntatge senzill, a mi em van deixar clavats a la cadira. Es nota que estan orgullosos d’haver tingut de veí a aquest gran artista, encara viu en l’anima del poble. Dins el centre interpretatiu hi conviu una petit exposició temporal sobre cabanes de pedra seca, i vaig poder saber que la següent seria sobre Miró i Picasso, a veure si m’hi puc passar un dia.

Surto del centre interpretatiu i ja segueixo pels carrers del poble, hi trobo església de Mont – roig, dalt de tot del carrer costerut. Es veu que els diners es van acabar i el que hi ha de façana es francament lleig, però es veu que allò havia de ser una església amb cara i ulls. Torno cap a baix, i passo per un carreró, que, com sol passar desemboca en un de més gran que condueix a una de les portes de la muralla, amb la seva torre, i uns generosos plàtans davant que van d’allò més bé per estar a l’ombra.

Torno a entrar per la porta de la muralla i em deixo perdre per alguns carrers del poble, hi trobo detalls molt macos, que si una torre per aquí, que si una placa d’un pintor Mont – rogenc anomenat Jacint Salvadó i Aragonès, i racons prou agradables creats per les mateixes cases. Arriba aquell moment en que crec que ja puc donar per acabada la visita, prou content del resultat de la tarda i ja vaig cap casa.

Oriol Miró Serra.

1 de Setembre de 2007.