La importància de les fonts orals. Combinar, aclarir o desestimar!

Qui més, qui menys, portem prou temps en el món de la recreació o investigació per haver conegut diverses fonts. Sens dubte totes útils, però cap sagrada ni irrefutable per si mateixa.

Però, abans de començar…vull posar un exemple viscut en pròpies carns:

Sense recordar les paraules exactes del guia, però si el sentit, deia que, per protegir la costa a Arenys de Mar, havien portat un canó tan vell que quan van veure un vaixell, entre que van buscar la munició i apuntar…el vaixell ja no hi era.

Perfecte, una bona anècdota que podem emmarcar en memòria oral, però anècdota que no ha de passar d’això, ja que de per si es incompleta. I es que, com a mínim tenim tres dubtes que ho podrien explicar.

“Això vol dir que tota font oral es dolenta? Sabeu que no”

1 Sabem si la dotació estava ben entrenada?

2 Sabem si l’emplaçament estava ben organitzat?

3 Sabem la motivació per fer foc de la dotació?

I segur que a vosaltres s’ús acuden altres preguntes!

Amb la primera pregunta hauríem de recórrer, i es una possibilitat entre tantes…, a la preparació del moment, ja que aquesta pot canviar segons el moment.

Permeteu-me citar les memòries de Joan Sales, on explica que quan arriba al front com assessor militar a les milícies, es troba que s’està fent servir el morter de 50 mm com a canó antiaeri. I que el projectil els caigués al damunt, era…fins i tot normal!

Ens atrevirem a dir que no es un cas similar? Per que…aquest aclariment no va ser fet! Fos per desconeixement, fos per no atabalar al públic.

La segona, els emplaçaments estaven descrits segons manual i res estava tan lluny com per trigar tal eternitat de temps.



Imatge extreta de «Elementos de Fortificacion. Barcelona Generalitat de Catalunya 1937», en PDF i de l’usuari Julian Dueñas a Facebook, no recordo d’on vaig traure el document, si apareix la seva font cambio el peu de foto

I si resulta que tot estava massa lluny, «per que aquí mai passa res», o faltaven elements per fer punteria o comunicar-se entre qui apunta i qui dispara?

Altre cop…no ho sabem, i, tal vegada, qui ho va explicar en el seu moment, desconeixia aquestes normatives.

La tercera, i no menor…porta a desenes de preguntes, però no anirem a totes!

I si eren quintacolumnistes? Ja sabeu, gent de dretes en zona republicana que es mostrava poc col·laboradora amb el regim republicà! Van existir, dins i fora de l’exercit.

Clar que també podria ser la por, «si jo disparo ara…aquests saben on soc, i ells també disparen!»

Qualsevol d’aquestes dos opcions explicarien un retard suficient com per no trobar vaixell a l’hora de fer foc, no creieu?

Amb això dic que no s’ha de fer cas de la memòria oral?

La resposta es que clar que n’hem de fer cas, ja que aquesta memòria sovint complementa la escrita, o n’és protagonista! Però el seu «autor» no va escriure, o no va deixar testimonis més enllà que les d’un valent historiador local, que recull les memòries dels seus ancians abans que la font es perdi.

El que, aquesta font oral potser necessiti…, es una comprovació de fonts escrites.

Un exemple, i seguirem en la defensa de costa, podria ser el Canarias, el gran vaixell dels revoltats que turmentava la costa. Vaixell poderós sens dubte, però que no es podia desdoblar.

I aquí rau el problema, que si fem cas de les fonts orals…trobem el Canarias en dos llocs al mateix lloc, posem per exemple fent una patrulla al cantàbric i canonejant algun vaixell al mediterrani!

I, òbviament això no pot pas ser oi?

Que podria estar passant amb el Canarias doncs…, la resposta es la seva fama, i tot vaixell gris amb estructura militar que rondava l’horitzó passava a ser el temible pirata franquista.

Per tant, la memòria oral, força viva de per si, necessita una companya. I aquesta es la font escrita, font escrita que, a vegades…, pot resultar que l’aboqui al seu final. Tot citant el ja explicat cas del Canarias.

Això vol dir que tota font oral es dolenta? Sabeu que no…però en aquest cas hem parlat de fonts orals cara a recreació històrica. En el cas dels oficis i vivencies civils, aquestes fonts orals han salvat oficis, mantingut o recuperat una tradició o posat una mínima llum en fets que d’altre banda haurien caigut en l’oblit (i que encara que no passi de mínima llum, ja permetrà tenir un inici cara a futurs).

Però, i això no vol dir que valori els tres darrers casos…no ho tocaré ara, ja que l’article s’allargaria una micona de no res…, ja m’enteneu!

Oriol Miró Serra

13 de Novembre de 2022

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.