Altre cop, no ens trobem davant d’una novetat editorial, com, de fet, són la majoria de critiques literàries que faig, però també com totes, solen ser llibres que encara ara podrien ser imprescindibles.

I conèixer Francesc Macià, amb tot el que comporta aquest referent històric ha estat vital per entendre moltes coses que mai han acabat de marxar, i dubto que marxin!

A més, el veurem des d’un punt de vista no oficialista, per bé que no es saltarà cap dels grans moments del que fou primer president de la Generalitat restaurada!

Militar de professió serà capaç de renunciar a la seva carrera per no sentir-se còmode en la posició de l’exercit davant de la política catalana, exercit que fins i tot atacà redaccions de diaris i publicacions, sent el cas famós el del Cucut, i que de fet en podríem considerar la causa de l’abandó de l’entitat castrense.

Però no s’acaba aquí, veurem un home que després de dedicar-se a la política, i desenganyat dels resultats, optarà per la acció directa, ara coneguda pels fets de Prats de Molló. Acció paramilitar que pretenia animar a la població fidel a Catalunya a alçar-se contra el regim espanyol.

Acció que no va sortir bé, i per la qual va pagar amb exili, si més no oficial, ja que el mateix se n’havia autoimposat un per preparar el projecte de Prats de Molló.

Exili que no el va esgotar malgrat tenir ja certa edat, i que el va portar continuar lluitant, arribant a ser el primer president de la Generalitat, per bé que sabem que ell havia proclamat una altre cosa…La republicà catalana dins de Federació Ibèrica, a la que va renunciar per evitar una guerra civil que sabia que ni espanya ni el seu exercit acceptarien, i evitant, o si més no això creia ell…, una guerra civil. Ara sabem que ni l’autonomia d’un retallat Estatut de Núria acceptarien!

Amb tot, veurem un home valent i generós, fins i tot amb els seus antagònics.

Gràcies a ell el general Sanjurjo va salvar la vida després del fallit cop d’estat de 1932, cop d’estat mai explicat en segons quins medis per ves a saber quines raons que se m’escapen…o no.

Evidentment que viurem més a través dels ulls de la seva filla, exilis, lluites polítiques a través del seu escó de diputat, incerteses i altres que haureu d’explorar a través de les seves pàgines!

Però sobretot, i no hem d’oblidar que qui ens parla es la seva filla…, veureu un home familiar! Que sempre que va poder va tenir la seva família propera a ell, fins que va morir de mort natural el nadal de 1933.

En aquest punt, el llibre passa a ser una biografia de la seva filla, que viurà els fets d’octubre, la guerra civil, un altre exili i el retorn a terres lleidatanes per intentar refer el delmat patrimoni familiar. I es que espanya no va oblidar mai que havia estat president de Catalunya. Fent pagar per això a la seva família si calia!

Oriol Miró Serra

22 d’Abril de 2022