Caminar, el ritme dels descobriments.

Que caminar es el ritme tranquil sona a tòpic, però es totalment cert, alhora que es un exercici sa per bé que de baixa intensitat. I això us ho diu algú que ja fa uns centenars d’anys va fer atletisme i en l’actualitat es mou en bicicleta per la ciutat quan les presses es fan presents.

Caminar permet veure altres coses que a velocitats més altes s’escapen, una llum diferent, una mirada badoca en el moment oportú pot fer que allò que hi ha estat sempre, de sobte aparegui. I es converteixi en el descobriment del dia.

I en aquesta categoria la llista es interminable, monuments, paisatges, edificis i art efímer han aparegut de sobte, citar-los tots es impossible, de manera que, i si ens centrem en avui, podríem destacar el monument a Josep Maria Batitsta i Roca, on m’ha atret la frase que en destaquen.

“Cal Forjar novament el nostre poble i la consciencia nacional”

Si que han aparegut altres coses, com una placa al peu d’una olivera que resa per la pau de tots els pobles, però nois, tal vegada per la frase i per que cada un te els sentiments que te, em quedo amb el monument.

A més caminar m’ha premés combinar activitats com l’excursionisme i la recreació històrica, de fet, en els temps de pandèmia dura, aquesta era l’única manera de fer quelcom semblant a recrear, donant peu al que va ser batejat com a Retroexcursionisme per un company, nom que de fet, ja existia, però ningú havia pensat en utilitzar-lo (buscar hastag retrohiking), o passar-lo al català si més no.

El retroexcursionisne ha permès provar els equips i conèixer les sensacions, permetent una millor recreació històrica

I de fet, que hi ha més bonic que compartir caminant, i es que al no ser un àmbit necessàriament competitiu, es pot compartir ruta amb qualsevol, preferentment de nivell físic i gustos similars. Per bé que no del tot imprescindible, ja que permet descobrir també altres coses que mai hauries pensat.

En qualsevol cas, una caminada en companyia sol ser millor, ja que si que corres el risc de perdre detalls, però guanyes visions de les coses que si que veus, i, no ens enganyem, la major part de coses seguiran allà per quan hi tornis, i es donin les circumstancies per ser visibles.

Ascens al Montcau, per bé de poca dificultat, però domina un gran entorn

En aquest sentit, em permetré citar el niu de metralladora trobat no fa una setmana encara al Santuari de la Virgen de Magallón, on he estat uns dies amb la parella.

Petit niu de metralladora al peu del Santuari de la Virgen de Magallón

Mira que el buscava, sabia que hi era per un llibre, i resulta que hi havia passat desenes de vegades pel seu costat. Però, fos per que anava vigilant als peluts, fos per que sempre hi anava al fosc, no el vaig veure fins el darrer dia. Moment en que vaig passar pel matí i el sol me’l va il·luminar. Com si es burlés de mi tot dient-me:

«Però si el tenies al costat ximple»

I es caminant que he descobert un munt de patrimoni, donant peu a les notes de camp on podeu veure algunes de les descobertes, i derivant de la necessitat de dibuixar algunes eines. Obvies poden ser la llibreta i els colors, potser menys obvies les de prendre mesures, com pot ser un bastó, el mateix de caminar, on he marcat el mig metre i el metre, alhora que he penjat un parell de tires de colors que diuen per on va el vent i de pas em fan més visible (Deu vulgui que mai faci falta fer senyals amb elles)

Veiem que el gaiato ha estat adoptat per indicar les alçades, donant en aquest cas quasi metre trenta

Però, caminar no es només deixar-se dur i admirar, si aneu per ciutat sempre trobareu senyals, ben cert. Si aneu per certs parcs fins i tot trobareu indicadors, també cert. Caminar a certs nivells i per certs llocs, pot requerir certes habilitats con llegir un mapa, saber-se orientar amb i sense brúixola, una mica de primeres cures i altres mai acabes d’aprendre del tot, o si més no, sempre aprenc quelcom nou.

Tot i que hi ha app que proporcionen mapes, jo segueixo preferint el paper

Ara! Sempre respecte per la natura, la natura es un gran òrgan viu i es hipersensible als canvis, se sap defensar i te les seves maneres de recuperar-se, però demanen temps. No vulgueu caminar per una zona cremada recentment, es d’allò més tètric alhora que trist, encara que per sota ja vegis els brots dels futurs arbres.

Qui no ha vist brossa al voltant dels camins? De veritat, tant costa fer tornar aquella llauna de beguda energètica amb tu? Si la portaves a la motxilla…penso que no costa res tornar amb ella! Veritat oi?

Consell que, ja de pas, també podríem donar en entorn urbà sigui dit, però que es fa més necessari en natura, on aquest tipus d’elements es fan més visibles.

Oriol Miró Serra

6 de desembre de 2021.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.