Reflexions sobre la possible recreació Post Covid 19. Document obert a grups que vulguin opinar.

Ponents a dia:

6 de juny de 2020: Didpatri, Primera Linea, XV Brigada Mixta

12 de juny de 2020: ASOCIACIÓN HISTÓRICO-CULTURAL “VOLUNTARIOSDEMADRID 1808-1814”, GRUPO DE RECREACIÓN HISTÓRICA EL COMITÉ, ASOCIACIÓN DE RECREACIÓN HISTÓRICA “VOLUNTARIOS DE FAYÓN”

Escriviu a recreacioguerracivilpatrimoni@gmail.com, extensió de pàgina i mitja a cós 12, format .doc o .docx.

 

 

GRUP DE RECREACIÓ HISTÒRICA DIDPATRI

I ara que? La recreació post Covid 19

Si fa no fa el dilluns passat vam rebre la noticia de la suspensió de la recreació de Faió, la més veterana en Guerra Civil Espanyola i que aquest any hagués fet tretze anys. I si bé era una noticia esperable, segueix sent una mala noticia.

Amb tot, i després de ja molts actes suspesos o posposats, apareix la pregunta. Que fem ara?

El que sembla evident es que el format de grans recreacions amb grans aglomeracions, ha quedat, si més no en pausa per un temps encara per determinar. Sent necessària una reinvenció de formats, que depenent dels grups serà més o menys difícil.

En el que afecta la nostra filosofia, on primem els expositors, si bé caldran canvis, no es veuen tan dramàtics com una altre que s’hagi basat en els grans espectacles de batalla. Disciplina d’altra banda que també sabem fer.

Però, i abans de començar a entrar en matèria, potser hauríem de reintroduir el concepte expositor, que ara definirem com una instal·lació amb certa quantitat de material didàctic, sigui exposat o interactiu. Al voltant del qual s’ajunta certa quantitat de gent, aquesta assistida pel personal propi de l’expositor. Apareixent els problemes que tots som conscients, el de la agrupació de gent i la seva assistència.

I si aquest format permet un major control d’afluència que un acte massiu, sent aquest massiu de més difícil control, això no vol dir que aquest format més petit estigui lliure de riscos.

Termes com la distancia social ara tan recurrents han de ser presos en compte, i aquesta pot ser per exemple posant un taulell per davant, sent a la pràctica un pas enrere envers a la barrera zero que portem un temps promulgant. Pas enrere que sempre pot ser corregit quan la ciència trobi la solució al virus.

Sobre la assistència personal, aquesta jugarà, o hauria tot combinant la distancia social. Com a primera opció pensarem en les mascaretes, evidentment desentonant dels nostres uniformes. Però si s’ens demana s’haurà de complir, a no ser que trobem alguna manera de mantenir allunyat al recreador del públic.

Però, i si marquem una distancia segura amb cordes? El diàleg amb la persona que pregunta seguirà estant, ara, la por sempre hi serà i no se fins quin punt aquest punt es aplicable ara mateix. L’únic que podem regular es la quantitat d’assistents per expositor, evidentment en quantitat baixa.

Arribem a la interacció amb la gent, on deixàvem tocar i fins i tot fèiem alguna activitat amb l’espectador, sent aquest un dels grans baluards de la barrera zero. Temo que aquest pot trigar a tornar, a no ser que adaptem les mesures de guants i desinfectants, que tampoc seria un drama en tant que es temporal, o això esperem. Per bé que altre cop xoquem amb la distancia social.

Això en quan a els factors que depenen de nosaltres, però que fem amb els que no depenen de nosaltres, com poden ser ubicació, flux de gent a l’interior dels espais habilitats. Per començar temo que haurem de ser experts en calcul de superfície per evitar aglomeracions, a més de posar-nos uns límits de temps per evitar les excessives esperes i aglomeracions de gent.

Però va, no ens posem pessimistes i intentem buscar solucions creatives:

I si en contra d’un expositor gran i complert en fem tres interrelacionats però separats. No creieu que aquesta disposició obligaria a la circulació de la gent? Eliminant de pas el problema dels embussos?

El tema didàctic potser el podem resoldre amb àudio a través de megafonia, si bé ara ho fèiem amb la musica, bé podem provar amb explicacions. I si ho féssim amb audiovisuals també, mostrant processos i elaboracions, s’hauria de treballar abans com l’àudio, qui sap si fins i tot crear.

Clar que també podem tirar del format visita guiada en grups limitats, ja provat. Realment minimitzem als guies el risc, i aquests protegits adequadament, convertint als encarregats d’expositor en un «atrezzo» més, que prenent les distancies adequades no hauria de portar mesures de protecció. I total, si ja hem destruït temporalment la proximitat i la participació, aquest pas tampoc es traumàtic cara a nosaltres, i el public pot seguir aprenent.

En quan al format batalla, per ara no hi veig solució, ja que desnaturalitza del tot el format. Evitar les aglomeracions implica no anar en formacions de cap mena. I com sabeu aquestes van lligades a la mobilitat militar començant d’esquadres en amunt.

El public tampoc es pot agrupar en zones, i per reunir cinc cents visitants, per exemple…, necessitaríem un espai mai vist fins el moment, a més de no garantir la seva visibilitat. A no ser que fos en un espai ample i ordenat com podria ser una grada. No es una ximpleria, ja s’ha vist a la recreació de la Batalla d’Almansa.

Amb tot, això només arregla la seguretat del public, no la desnaturalització de la batalla. Punt que no veig solucionable, a no ser que aquesta desnaturalització fos acceptada per organitzadors de l’acte.

Ara, i per acabar amb tals auguris i dubtes, queda la certesa que la solució científica arribarà i que podrem tornar als vells mètodes, havent estat aquest episodi un temps d’experimentació del qual segur que en traiem conclusions.

unnamed8
El gran sacrificat serà el concepte Barrera Zero

GRUPO DE RECREACIÓN PRIMERA LÍNEA

Reflexions sobre recreació després de la COVID-19

Aquesta setmana ens preguntaven com pensaven que seria la tornada a la recreació històrica després de la pandèmia de Covid, realment una molt bona qüestió que vam traslladar als membres del grup i….SORPRESA hi va haver tantes prediccions com membres van opinar, la causa d’això, el desconeixement d’aquesta tan nombrada “nova normalitat” així com dels possibles rebrots de la malaltia.

Tots estàvem d’acord en primar la salut tant de recreadors com de visitants en aquests esdeveniments, pel que quan es reprengui la activitat s’han d’assegurar aquests 2 punts, evitant prendre riscos innecessaris pel bé de tots. Aleshores, Que farem?, doncs de moment esperar mentre anem pensant les possibles opcions que tenim a les nostres mans pensant en certes coses:

  • Distancia de seguretat?: entre el públic difícil però realitzable amb la ajuda de tots, a les trinxeres ja és inviable i el fet de portar mascareta, en la nostre opinió arruïnara la recreació en si.

  • Es el final de las recreacions per un temps llarg?: doncs es una opció que encara que no ens agradi, existeix, si bé podem intentar modificar el format vers quelcom més reduït, com displays enlloc de combats en trinxeres o enfrontaments més “reals” on els recreadors guarden la distancia de seguretat, si be això ultim pot ser també de gran dificultat.

  • Hi haurà restriccions a l’hora de donar les autoritzacions governamentals?: segurament, sobre tot al principi tant per aforament com per recreadors en base a la superfície on es dugui a terme l’esdeveniment en qüestió.

En conclusió, podem dir aquella frase tan nostre de “lo más seguro es que cualquiera sabe”, vivim temps histórics que per ser únics i manca d’experiencia, tot el que vulguem preveure no es més que un exercici d’imaginació, restant obertes totes les opcions, des de la prohibició més absoluta, fins l’antiga normalitat per l’existència d’una vacuna, la desaparició del virus…

De totes formes les ments recreacionistes estan obertes i les ganes de tornar a portar a la pràctica aquesta afició son altes, per que passi el que passi estem segurs que es trobarà una solució conforme a les condicions del moment, i seguirem fent el que més ens agrada, encara que no sapiguem com encara.

20180513_130154
Aquestes concentracions en poc espai no podran ser pel moment

GRUP DE RECREACIÓ XV BRIGADA MIXTA

REFLEXIONS SOBRE LA REPERCUSSIÓ DEL COVID-19 A LES RECREACIONS HISTÒRIQUES

A causa d’aquesta pandèmia que ens ha tocat viure estan sent temps difícils per molta gent, la informació que ens arriba i els canvis socials són molt ràpids, en alguns casos precipitats, i dic que està sent perquè no s’ha acabat, tot just està començant.

Sabem que en aquest moment hi ha assumptes molt més prioritaris i vitals que voler tornar a fer recreació històrica, i aquest escrit només vol fer reflexionar sobre aspectes importants d’aquesta situació que també toquen a la activitat de la que formem part.

Potser perquè a la nostra associació hi ha persones que pertanyents al sector sanitari i assistencial que han estat lluitant contra el covid-19 a primera línia i han vist i viscut el que realment passa, les nostres reflexions siguin més restrictives en el que a la tornada d’actes de recreació històrica es refereix, independentment de l’època a recrear.

El primer es que per a poder realitzar qualsevol esdeveniment o espectacle cultural es necessitarà el permís dels ajuntaments, comunitats o delegacions de govern, tal venia sent habitual, al que s’afegiran totes les noves mesures de protecció sanitària i seguretat contra el coronavirus, i no se fins quin punt les administracions tindran intenció, ganes, pressupost, etc. per organitzar o permetre aquests actes.

En el supòsit que, més endavant, es permeti alguna recreació històrica aquestes mesures de protecció han de ser prioritàries, segurament determinades por la administració pertinent, però han de ser respectades al màxim per recreadors i públic, com tots sabem distancia, desinfecció, mascaretes o guants son les opcions que tenim para defensar-nos del virus.

Fins que algun remei, vacuna, fàrmac o tractament no sigui efectiu d’una manera generalitzada per la majoria de la població està clar que no podem realitzar las recreacions com fins ara se venien fent-se, sobre tot les més espectaculars, amb 150 o 200 recreadores i centenars d’espectadors, amb lluita cós a cós, concentrats en trinxeres i amb poca o cap distancia social. Això ha de quedar molt clar, les administracions posaran normes, límits d’aforament, etc. Però som els participants, els recreadors i el públic els que hem de ser responsables a l’hora de complir-les durant la recreació.

Segurament una de les mesures més controvertides amb la que ens trobarem els recreadors sigui la de portar mascareta, sent una peça o complement totalment anacrònic per totes les èpoques, excepte si estàs recreant un hospital de campanya del segle XX. Depenent de la situació de la pandèmia les administracions corresponents determinaran si el seu ús és obligatori, amb el que se acaba la controvèrsia, o aconsellable, pel que haurem de ser responsables, portant-la posada la major estona possible.

Tot això no vol dir que tinguem “sequera” recreadora i que haguem de desar vestits i uniformes a l’armari per una llarga temporada. Existeixen opcions com les recreacions en un format més, més divulgatives i didàctiques tals com museus o trinxeres vivents, relacionades amb visites guiades a escenaris històrics, de combat o explicacions de patrimoni històric, on es pot controlar molt millor la quantitat d’assistents i les mesures de seguretat.

Aquest tipus d’actes es venen realitzant des de fa temps, però últimament estan augmentant i prenent certa notorietat. Són bastants els grups de recreació que aposten per aquest tipus d’esdeveniments on es poden donar a conèixer aspectes històrics potser menys coneguts per la majòria de la gent, no tan centrats en batalles o combats. Es una opció que permetria a les associacions seguir actives y a las administracions tornar a una certa normalitat en el referent a esdeveniments culturals, encara que sigui en petit format.

Més endavant veurem com funciona el tema dels desplaçament entre territoris, per de moment i fins que la situació de la pandèmia no estigui assegurada ens haurem de quedar prop de casa a recrear, on existeix la possibilitat que membres d’una associació puguin reunir-se, amb les mesures de seguretat pertinents, per realitzar alguna activitat com sessions de fotos, ja sigui mostrant diferents uniformitats o recreant imatges de l’època. També es poden recrear moments històrics o molts destacats dels que existeix informació, ja sigui de llibres, diaris o de forma oral però no hi ha testimoni fotogràfic. Una altre opció seria recopilar testimonis de famílies, histories locals transmeses, memòries i records d’aquella època para poder capturar-los en imatges.

Ens haurem de reinventar i buscar alternatives, esperant arribar a una certa “normalitat” en un futur no massa llunyà, con recreacions més amplies i de diversos grups, però con precaució i sense presses, esperar i veure la evolució de la pandèmia.

SALUT.

IMG-20200119-WA0024
Als museus vivents es mes fàcil prendre mesures de seguretat amb grups reduïts de públic. ( imatge prèvia a la pandèmia )

ASOCIACIÓN HISTÓRICO-CULTURAL “VOLUNTARIOS DE MADRID 1808-1814”

La recreació històrica després del Covid-19

L’impacte de la pandèmia de COVID-19 en l’ambit de la recreació històrica es un fet que ja s’ha deixat notar amb la cancel·lació de diversos esdeveniments –Badajoz, Saragossa i Waterloo, en època napoleònica, i Lopera o Faió a l’àmbit de la recreació de la Guerra Civil Espanyola–.
Malgrat tot, aquestes cancel·lacions o ajornaments no tenen previsions de ser fets aïllats en el temps, sense repercussions més enllà d’una o altre data. El coronavirus està canviant –si es que no ha canviat ja– la realitat socioeconòmica del nostre país.
Com afirmen molts especialistes, medis de comunicació i grups de recreació, la realització d’esdeveniments multitudinaris, amb centenars de recreadors i un nombre sobradament major d’espectadors, serà un record durant un temps dolorosament llarg. Actualment, a dia set de juny, ningú es planteja realitzar un esdeveniment de recreació històrica abans del mes de setembre.
Però la reflexió sobre com afectarà la pandèmia a aquesta activitat cultural no pot quedar-se en las repercussions a curt termini, o si a mig termini es podran organitzar esdeveniments imposant al públic la molesta (però necessària) distància de seguretat.
El que un s’ha de plantejar es si resulta efectiu adaptar les activitats clàssiques a la “nova normalitat”, que de normal no només porta el nom. El que un ha de plantejar-se, es si les entitats publiques que tradicionalment han finançat aquests esdeveniment tindran la capacitat i la voluntat de seguir fent-ho quan les conseqüències econòmiques del virus ens colpegin amb major violència.
L’ajuntament de Bailén, ferm promotor de la recreació de la batalla homònima de 1808 i membre de la Asociación Napoleónica Española, ha anunciat recentment la cancel·lació de la recreació anual, i la destinació dels seus fons a un pla de ocupació publica que redueixi l’impacte de la crisis sobre els seus ciutadans.
Atenent a aquesta noticia, en la que s’anuncien mesures necessaris per Bailén, però demolidores per la recreació històrica tal i com està plantejada actualment, una pregunta passa pel cap de qualsevol recreador ¿quina serà l’actitud d’altres entitats públiques, menys apassionades vers la nostra activitat, en els pròxims dos anys?
A això s’ha de sumar l’altre circumstancia ja mencionada, la distància de seguretat. Mentre aquesta norma estigui activa, organitzar una recreació amb públic es senzillament utòpic. Només els petits esdeveniments privats, fets per als recreadors, seran viables; d’aquesta manera, el principal objectiu de la recreació, la divulgació, es impossible que sigui acomplert.
Però més enllà d’això, quan el distanciament social no sigui ja necessari, moltes persones seran receloses, sens dubte, d’assistir a esdeveniments multitudinaris que tant impacte han tingut en la propagació del virus al nostre país. El públic serà reticent a anar a una recreació.
Es per això que, en suma, les associacions de recreació històrica haurem d’inventar –o copiar– estratègies comunicatives i econòmiques que permetin que els nostres coneixements segueixin difonent-se entre la ciutadania, incloent l’amor per la història i el nostre patrimoni.

rbai
Les grans recreacions s’enfronten a un possible canvi de paradigma

GRUPO DE RECREACIÓN HISTÓRICA EL COMITÉ

Recrear en un món post Covid-19

El virus del COVID-19 ha profundes cicatrius que, encara que no es vegin, estan marcant el quadern de ruta de persones particulars i organismes públics. La mascareta pot ser incòmode i pot donar calor, però el cert es que ha arribat per quedar-se, si més no per una temporada.
En el relatiu a la recreació històrica, no es pot recrear amb mascareta per que trencaria frontalment tota la immersió. I la immersió. en el període històric ha de ser una de les aspiracions mínimes de qualsevol esdeveniment de recreació històrica. La solució tampoc passa por recrear con màscara de gas, en primer lloc per que pot ser pitjor el remei que la malaltia (molts dels filtres resulten, quasi un segle després, perjudicials per la salut) i en segon lloc per que podria donar-se l’error de transmetre al públic que, a la Guerra Civil, es lluitava activament portant equipament antigàs.
Però no hauríem de centrar-nos només en Guerra Civil i hauríem de mirar més enllà. Quines mesures exigirà en recreació medieval? I a napoleònica El realment important és que probablement ens hagi tocat viure una època d’esdeveniments petits, allunyats de les grans masses de combatents i dels combats cós a cós: esdeveniments tranquils, divulgatius. Seria necessari reconvertir els esforços que costa fer una orgànica de comandaments en crear un guió, per exemple, o preocupar-nos en fer petits grups d’assistents en contra de les amplies graderies en els que s’han encabit fins ara. La principal idea de qualsevol organitzador hauria de ser la de cuidar la salut dels assistents, ja que sense assistents no hi ha divulgació.
D’igual forma, ens trobarem amb una restricció a les autoritzacions per que cap ajuntament vol ser el culpable de un brot a la seva localitat. Aquests mateixos ajuntaments estan reinvertint els diners de les recreacions i festes patronals que aquest 2020 no es van poder celebrar en plans que redueixen els adversos efectes de la pandèmia en la economia.
Estem en un escenari totalment nou, del que només es pot especular. Ningú estava preparat pel que ha vingut i les solucions que estan arribant, encara que siguin des del sentit comú, no deixen de ser intents d’endevinar que pot funcionar millor, donat el context sanitari. Escombrant una mica cap al context que recreem, i rescatant la polèmica que hi va haver al militaritzar les milícies anarquistes, els grups de recreació no necessiten autoritat per imposar les seves exigències de manera unilateral, necessiten disciplina. Disciplina per acatar les exigències que marquin els organismes pertinents i mitigar les possibles amenaces.
Des del món de la recreació, podem intentar endevinar que es el que passarà i que podem fer per tornar a reprendre la nostre afició el més aviat possible. Però no deixarà de ser un passatemps: al final haurem d’amollar-nos al que ens deixin fer els organismes i les lleis pertinents.

r89447623_3101281646591269_7830603521031405568_o
Per desgracia haurem de començar a acostumar-nos a aquest distanciament social (fotografia de Roy Gardner).

ASOCIACIÓN DE RECREACIÓN HISTÓRICA “VOLUNTARIOS DE FAYÓN”

RECREACIÓ HISTÒRICA I COVID19

Qui ens anava a dir fa només uns mesos que una pandèmia mundial transformaria per un temps incert la nostre forma de relacionar-nos, de treballar i de divertir-nos, en definitiva, la nostre forma de viure. Ens hem hagut d’adaptar ràpid a una realitat on ningú estava preparat, ara per fi sembla que veiem llum al final del túnel, però tornarem a la nostra habitual normalitat?, o pel contrario hem d’afrontar una nova normalitat amb totes les seves conseqüències Aquesta es la pregunta que tots ens fem avui a l’hora de plantejar-nos un programa de recreació històrica. Grans esdeveniments recreacionals i de la Guerra Civil Espanyola, com Lopera, Can Franc, Faió han hagut que suspendre o ajornar els seus actes en el formato habitual, degut a la impossibilitat de poder assegurar totes les mesures de seguretat i higiene recomanades des del Ministeri de Sanitat, sense poder marcar una data concreta i davant la incertesa d’un possible rebrot, la gran pregunta que ens fem tots els recreadors es: Donem per perdut aquest 2020?.
A nostra manera pensem que no necessàriament s’ha renunciar a tot. Més enllà del gran format de recreació de batalla, no hi ha una major concentració de públic i recreadors, es inevitable el contacto físic i el simulat cós a cós que infringeix les actuals normes sanitàries, també hi ha altres interessants propostes que cada cop proliferen més en el món de la recreació històrica. Formats petits de trinxera o museu vivent, exposicions, visites guiades amb aforament limitat, presentacions de llibres, gravacions de vídeos, accions que reivindiquen la vida quotidiana del front o la rereguarda en la guerra civil espanyola.
Aquests projectes contenen i mantenen tres elements fonamentals en la interpretació del patrimoni històric: Objectes, uniformitat i vestuari de la època (el tangible), el context històric en cada moment del conflicte (l’intangible),i la transmissió de determinats valors de consens (universalitat), elements que poden recrear-se i fer-se compatibles amb la situació actual, prement las precaucions recomanades i ajustant-nos a la nova realitat, encara aquí apareixen de nou els dubtes: us de mascaretes por part d’assistents i recreadors?, Uso de gels desinfectants als displays?, Control d’aforament dels assistents i distancies de seguretat?, Regulació i autorització per part de subdelegació?, qui autoritza?, qui assumeix la responsabilitat?…..
Segur que la adaptació obrirà altres debats de calat més purista, sobre si no es pot recrear així, si es anacrònic anar amb mascareta, o sobre si netejar i desinfectar distorsiona la insalubriat de una guerra. En altres aficions i espectacles en moments limit també s’han obert aquests debats en torn a la seguretat, per exemple al món de “els Castellers”, després d’algun tràgic accident es va accelerar el debat sobre si s’havia de portar casc o no i si això anava en contra de l’esperit de la afició, al final sempre s’acaba prioritzant la seguretat, i avui ningú discuteix que els més petits, alhora d’aixecar un «castell» han de portar casc i protecció dental.
Creiem que l’important en aquests moments es prioritzar per sobre de tot la salut i les mesures de seguretat, però al mateix temps adaptar-nos en la mesura del possible para mantenir la labor pedagògica i didàctica que realitzem els diferents grups de recreació per no oblidar la memòria històrica del nostre passat, si per això hem de conviure i realitzar els actes amb mascaretes, distancies recomanades, limitacions d’aforament i desinfectants haurem que mirar com adaptar-nos, reinventar-nos, modificar els projectes i no donar per perdut aquest any 2020. Ala nostra mà està que la nostre afició segueixi endavant i que cada cop més persones coneguin la feina que realitzem per no oblidar i aprendre de la nostra història.

rIMG-20200610-WA0018
La recreació tornarà a ser cosa de tots

 

Autors, els membres de cada associació

Traducció de Oriol Miró Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.