«Batería abobedada oculta en el interior de un macizo de fortificación o bajo el declive del terreno», així la trobem descrita en un vell diccionari que corre per casa, però…i si anem més enllà?

On trobem més representada la casamata en les restes del conflicte espanyol? Evidentment a molts us haurà vingut al cap un niu de metralladora, per bé que poden ser més casos. Però no patiu, que ja hi arribarem, ja que primer penso que n’hem d’analitzar elements més bàsics.

Aquests elements són els que caracteritzen tota casamata, independentment de l’ús que se’n faci, elements com el camuflatge, la resistència i tot el que se’n pugui derivar.El primer a tractar es el camuflatge, que remetent-nos a la definició, «interior de un macizo» o «declive del terreno», la fan quasi invisible als ulls d’un atacant. Afegint que si ha estat ben feta estarà camuflada gracies a la construcció amb materials del terreny, aprofitant les formes del paisatge o amb camuflatges improvisats a base de plantes, pintura per confondre formes o altres formules com bé podria ser un llençol o una xarxa que trenqui les formes anguloses. Sempre buscant la confusió amb el terreny, si més no fins el moment en que es fa foc, que aleshores poc camuflatge hi ha.

A més, i per norma, nosaltres només veurem mitja alçada, estant la boca de foc arran de terra, per bé que no podem negar alguna excepció, que segurament confiaria el seu camuflatge a la pintura o altres ja citats.La resistència, en si…, depèn dels materials. No es el mateix una fortificació permanent que una de campanya, però sempre es preveu una certa resistència vers la metralla, aquesta pot anar des d’una bona coberta de troncs i sacs de terra a un sostre tan sòlid com pot ser una planxa de formigó o estar enterrada en un sortint de roca que li fa de sostre…i camuflatge alhora. La qüestió es que els seus ocupants restin segur davant d’atacs d’armament superior per seguir fent la seva tasca.

Anant a la utilitat, a la definició trobem «batería abobedada», que no negarem ja que per exemple trobem casos a Hospitalet de l’Infant, Montsó i Caseres, entre d’altres.

A la guerra civil l’època de les fortaleses ja fa molt que queda enrere, i ja hi ha hagut una guerra industrial abans, de manera que la casamata ja ha agafat utilitat per metralladores i galeries espitllerades per fuselleria, armament estandar de la infanteria encara ara. De manera que sense contradir la definició inicial, si que direm que se n’han ampliar els seus usos.

I no direm aquí que la casamata es un invent modern, de fet, ja hem citat el que ara anomenem Primera Guerra Mundial, però podríem citar les casamates per artilleria en els murs del Castell de Cardona, per citar un exemple del XVIII. Deixant clar que no es una tècnica nova del segle XX, i que la cosa ve de molt enrere i que s’ha adaptat a les armes del moment.

Oriol Miró Serra.

12 de maig de 2020.

Bibliografia: Diccionario de historia militar, Desde los reinos medievales hasta nuestros dias