Una obra imprescindible, de l’amor al desencís del comunisme, aquesta seria la seva definició perfecta. I es que es tracta d’un llibre que us portarà des de la lluita per una república espanyola no real encara a un ja llunyà 1954, en els inicis de la Guerra Freda, sortint de les seves línies un detalladíssim anàlisis només capaç en una de les ments més brillants que tindria l’exercit republicà. El que fou Tinent Coronel d’un Cos d’exercit republicà amb només 25 anys.

“Resultant en si, una de les millors critiques al comunisme que he llegit, on la realitat de l’aplicació del comunisme sobrepassa l’esperit romàntic de la idea”

A través de la seva vida de lluitador, polític i militar segons calgui, coneixereu la evolució d’algú que va abraçar el comunisme després d’haver flirtejat amb l’anarquisme, i com mica en mica, passa a passa, va passant per totes les fases. Un enamorament bastant comprovable mentre milita a l’exercit republicà que s’anirà esvaint amb els anys, vivint i coneixent els aspectes més foscos de la ideologia mentre estava a Rússia durant la segona guerra mundial, i acabant-se d’allunyar en les seves estades a Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Des d’on va marxar a Mèxic per allunyar-se definitivament del comunisme que es respirava a Europa.

Resultant en si, una de les millors critiques al comunisme que he llegit, on la realitat de l’aplicació del comunisme sobrepassa l’esperit romàntic de la idea. Purgues, punyalades, expansionisme similar al capitalisme que critica, renegar dels principis i altres perles faran que Tagueña passi de l’enamorament al desencís, poc a poc, donant-li segones i terceres oportunitats, sempre escudant-se en el context internacional contra la ideologia, però amb una marxa definitiva al final.

En resum un llibre que tothom hauria de llegir, sense pressa, digerint bé cada paraula, cada concepte, per acabar formant-se la pròpia opinió. Opinió en el meu cas barrejada amb altres lectures, cosa que ha fet encara més rellevant aquesta lectura.

Oriol Miró Serra.

24 de Juny de 2019.