Lectura necessària per bé que sovint pesada i poc fluida, i es que no podem oblidar que es un llibre de l’any 1971, quan la unió soviètica encara guardava amb pany i forrellat els seus arxius i no donava senyals del molt posterior defalliment.
“mostra una intervenció de Rússia que va més enllà de pilots, conductors de tancs i assessors militars. Arribant aquesta a altíssimes esferes properes al poder en algun cas”
Sent la identitat de molts dels seus assessors a espanya encara un secret allà i aquí, sent la línia d’investigació de l’autor el creuament de cròniques i memòries, fossin per primeres o terceres persones.

Amb tot no podem menysprear la feina implícita en l’obra, per bé que abundant en errors tècnics o temporals, ja que mostra una intervenció de Rússia que va més enllà de pilots, conductors de tancs i assessors militars. Arribant aquesta a altíssimes esferes properes al poder en algun cas.
El llibre s’estructura categories com poden ser escriptors, diplomàtics i altres categories importants. Essent dividida cada categoria per els noms dels considerats principals protagonistes de cada categoria, intentant deixar clara la seva identitat i obres en cada cas, tasca difícil, com hem dit abans. Obviant els noms de pilots, soldats i altres russos que si bé serien interessants segur, també allargarien la obra de manera exagerada.

L’obra també respira aire internacional, no cal dir, ja que el seguiment dels protagonistes principals ens trasllada a les seves obres posteriors quan aquestes van ser possibles, i es que una de les conseqüències d’aquesta lectura ha estat la de posar dimensió a les purgues estalinistes del 1938, si llegiu la obra veureu que no pocs assessors van ser-ne víctimes d’un estalinisme salvatge que no dubtava d’acusar de traïció a soldats fidels, però això seria un tema que necessitaria més que aquest llibre per entendre-ho.
Es en qualsevol cas una lectura recomanada, ja que, com he dit a dalt, poses una dimensió real a la ajuda soviètica vers la república, ajuda que va més enllà del terreny militar entrant a vegades en el terreny del control militar d’un conflicte que aparentment no anava amb ells, conclusió aquesta que us traureu del cap ben aviat, sent la nostra guerra un camp de proves per la seva tecnologia i tàctica en ocasions.
I ja sé que he anat a una lectura difícil de trobar, però si la trobéssiu, no dubteu de fer-vos amb ella.
Oriol Miró Serra
23 de Juny de 2019