Trinxeres, la oportunitat perduda.

Parlo del programa de TV3 que està recorrent el que fou el darrer front de guerra de Catalunya, afirmació tal que podríem ja posar en dubte, ja que menysprea aquells llocs on es va lluitar ja en plena retirada. Però entenc que si parlem de front estable aquesta es una elecció prou correcte.

Però també parlo d’un programa que s’hagués pogut dir «Testimonis» i hagués estat més fidel. I es que ja porto tres programes i ja els he clissat.

Van de testimoni en testimoni tot recorrent alguna trinxera, consultant experts de gran vàlua ( aquestes coses s’han de dir ), tot envoltat en una infografia relativament atractiva que explica la història. Tot això mentre es mostren vivències pròpies d’una llarga excursió de tres amics.

Per que els que hagueu vist el programa i us agradi el patrimoni, i fins i tot porteu anys estudiant-lo en l’anonimat es el que molt possiblement hagueu vist.

trinxeres

Ara però anem per parts.

Que vull dir amb oportunitat perduda, la oportunitat de vertebrar un turisme o oferta turística que complementi l’existent com ja passa en altres bandes del món. Francament, penso que una televisió pública te missions, i una d’elles es aquesta. Ajudar al territori, i no ho està fent, els hotels i altres derivats del país no viuran dels testimonis.

Testimonis, consti que això no es un menyspreu a la memòria oral, de vital importància per complementar la gran història. Però, no heu estat capaços de trobar vells lluitadors que es neguen a ser oblidats? Per que existeixen. I els sentiríeu dir perles com que la transició els ha enterrat en vida, que segueixen manant els mateixos i altres coses molt llunyanes del conformisme i rendició que esteu mostrant.

No senyors…aquests veterans també existeixen, però sembla que s’us estiguin passant de llarg, i, francament, dubto que sigui un accident.

I es que trobo que esteu donant el missatge convenient a la caverna espanyolista cada vegada més instal·lada a la nostra televisió publica.

Les vivències, mira, per aquí no rebreu tant, i es que serien aquestes vivències com les del Kayac, barranquisme i altres que heu mostrat les que es beneficiarien d’un missatge vertebrador del turisme, missatge que com he dit no esteu pas mostrant.

I que ens espera en el que resta de temporada? Francament ho temo, de moment ja he vist que anireu a una recreació. Cal dir que temo que direu? M’imagino a tres amics jugant a la guerra entre gent que cuida la recreació com com un missatge històric. I francament espero equivocar-me.

Passareu de puntetes per l’agressió al patrimoni paisatgístic de la batalla de l’Ebre, parlo dels parcs eòlics per si no ho heu entés, i es que sembla que l’Ebre sigui l’únic lloc on fot un vent de mil dimonis. Entenc que es una guerra que no us afecta…però no estaria de més una reflexió sobre aquesta circumstancia.

També temo com tractareu les entitats que volen recuperar l’ADN dels caiguts per creuar-lo, això si goseu tractar-ho…ho fareu amb la llagrimeta o amb el to reivindicatiu que mereix?

Temo, temo i temo…masses coses temo d’aquest programa, que ja m’ha decebut, per estar mal vertebrat i per la seva orientació, però que seguiré mirant. I es que soc d’aquells que pensa que no critiquis sense haver vist.

Oriol Miró Serra.

20 de febrer de 2017.

Pots localitzar aquest article 36-39 Restes de la Guerra Civil, Gener –  Febrer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s