Si esteu en aquestes línies es molt possible que sigueu de l’opinió que expressa el titular, i més d’una vegada us hagueu hagut de defensar de tals afirmacions. I es que per desgracia ens ho hem de sentir masses vegades. I es que moltes vegades no s’entén que darrera aquella roba que portem, hi ha molt sovint un projecte de recuperació històric, potser per culpa nostre a vegades.

Però anem poc a poc, i anem desgranant.

El primer que veu la gent…l’uniforme, convertint-se aquest ràpidament en «disfressa». Terme no ofensiu quan vas de carnaval de gresca i xerinola que no demana cap rigor, però si en aquest cas.

I es que tots sabeu que els nostres uniformes venen de l’estudi, llibres i fotografies han estat els vostres guies. I més en una guerra que te tantes variants com fronts, regions i etapes polítiques. I molt possiblement us hagueu especialitzat en una o dos…tenint un fons d’armari que et permeti complir de manera decent en la resta, de manera que no faltis al respecte en els que s’han especialitzat en aquella que tu no has pogut arribar.

Així doncs, no es el mateix buscar una correcta uniformitat, invertir en equipament i estudiar el paper que, posar-se qualsevol camisa verda i un pantaló elàstic de mercadet, amb una boina i espardenyes que teniu…i anar a passar-ho bé…francament…els que feu això ultim ens ofeneu als que hi dediquem a cada pas que feu entre nosaltres, i més si porteu la mateixa roba any rere any.

Per que no ens enganyéssim, tots som conscients que vam començar amb roba prestada o un uniforme semblant al que hem descrit…però la recreació requereix de millora constant, cosa a la que vosaltres heu renunciat.

Per que tampoc juguem a la guerra, com altres persones diuen a vegades. Si que veieu que ens movem com a soldats, si que donem ordres com si fóssim oficials, però sempre després d’un estudi, per que com hem dit no es el mateix recrear la fase de guerra en que la revolució estava present…que recrear quan ja s’havia creat un exercit republicà i aquells revolucionaris s’havien fet callar, i fins i tot estaven perseguits en alguns casos.

Si voleu ser considerats bons recreadors…entreu en aquesta dinàmica, si no esteu disposats a acceptar aquest estudi ni consell de millora…aneu a jugar a paint-ball.

Ja que quan us donem un consell, es per evitar que aquesta activitat cultural anomenada recreació, sigui considerada com a tal, i no com el que vosaltres esteu contribuint a fer visible.

He estat dur. Ho reconec, però només són dos casos de diversos que podem trobar, entre els quals hi ha la planificació de batalles, expositors sense objecte anacrònics al temps representat, o actituds impròpies quan ets dins de l’expositor. Si llegiu aquestes línies penseu que fins i tot això està pensat.

Però aquesta duresa te premi, aquesta fidelitat te premi, premi traduït en reconeixement i respecte entre companys, i fins i tot col·laboracions externes que contribuiran donar a conéixer la historia del període triat vers el gran public. Sigui en exposicions, sigui en programes de televisió o cinema, o sigui en el món acadèmic, tot formant una generació que en el futur vegi aquesta activitat com un complement més per explicar historia.

I es que ara hem arribat al que ha de ser l’objectiu cultural de la Recreació. La didàctica i el coneixement, claus per entendre la historia. Ja que per uns moments som la drecera a molts llibres d’història per que tenim al davant i ens pregunta, i hem d’intentar respondre el més correctament.

Com correctes hem d’anar a les filmacions que surtin, per evitar imatges que falsejarien la historia, tot posant uniformitat que no es veu a les fotografies en un primera pla cinematogràfic.

Malgrat reconegui que aquest punt a vegades significa lluitar contra l’encarregat de vestuari o director d’escena que busca ves a saber que…tingueu paciència quan us enfronteu a això, heu d’entendre que busqueu coses diferents, i intenteu salvar el que pugueu.

Malauradament ens movem en un món d’imatge i poc text, i vosaltres, recreadors, us heu convertit en una imatge pontentíssima. I ens agradi o no ho hem d’acceptar i jugar en la mesura de les nostres capacitats, ja que cada vegada que aneu a un acte de la mena que sigui…esdevindreu protagonistes.

Oriol Miró

4 d’octubre de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, 04 Octubre 2016.