“Habían Transcurrido 15 días desde la jornada del 16 de febrero. Negros Presagios envolvían la atmósfera de nuestra patria. Los desmanes que durante aquellas fechas se estaban cometiendo, templaban los ánimos para la lucha que se vislumbraba próxima. Quedaba demostrado que los caminos de una falsa democracia y de un sufragio inoperante no eran los más apropiado para evitar la catástrofe.

Era, por lo visto, necesaria una cirugía dolorosa, pero radical y eficaz, que garantizara la continuidad histórica de nuestra patria. Teníamos fe en Dios y esperábamos.”

Llibre: La Sexta Columna. Diario de un combatiente Leridano.

Autor: Magín Vinielles.

Com veieu…preocupant, i no es un escrit precisament nou…tampoc del mateix 36, gairebé al final del dictador, l’any 71 exactament. I no cal dir que sense cap penediment pel plantejament inicial del conflicte, exhibint arguments que tot salvant distancies temporals són massa semblants. Com es pot veure en titulars de noticies que diuen “El Ejército, preocupado por el auge de la extrema izquierda”, de Juny de 2015 i que si ens fixem les dretanes forces actuals l’han adoptat, si es que no es al revés aquesta adopció…, i la data no es gens llunyana a nosaltres, i propera a unes eleccions que s’han hagut de repetir.

I es que sembla que en aquest país la dreta i la democràcia no vagin del tot juntes, sempre i quan no en puguin treure profit clar, per ells sempre hi passa la pàtria per davant, encara que això ens costi a tots sacrificis. Per que serem nosaltres els que patim les retallades…no pas els seus. Els de verd se’ls ha permès endeutar per sobre dels límits mentre s’ha retallat la despesa als qui afronten els problemes reals, ajuntaments i autonomies. S’ha compensat les pèrdues per valor de milers de milions de projectes faraònics mal dissenyats als seus amics empresaris, mentre que els tercer sector està arrasat i si funciona es per voluntariat…i així podríem estar hores.

I tot s’ha fet sempre sota la “Sacrosanta Constitución”, que per cert van votar en contra…, immodificable a no ser que sigui collar més com s’ha demostrat amb aquella modificació, en vacances d’estiu, que ni va passar per referèndum…ignorant la democràcia que va validar la carta magna l’any 78 i de la que fan gala sempre que poden. I que quan els interessa fan servir d’escut com tots hem vist.

Restant clar que per ells la democràcia es una eina incòmodament necessitaria, i que a més sembla que se’ls ha descontrolat, trencant “l’ ordre natural” de les coses on el veí no era tan d’esquerres. Motiu pel qual ara han hagut de ressuscitar velles paraules com comunista i treure a passejar aquella Guerra Civil que ells mateixos diuen que no hem d’airejar, tot per ofendre al nou de l’edifici, no fos cas que aquesta molesta demòcracia els fes fora de les seves poltrones…i haguessin de respondre de les seves barbaritats.

Oriol Miró Serra.

21 de Juny de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, revista digital.