Cap Bear, el mur del Mediterrani.

En aquesta ocasió ens dirigirem a Port Vendrés, localitat ben propera a la frontera però ja en banda francesa. Com deduireu deixarem la Guerra Civil Espanyola per endinsar-nos de ple en la Segona Guerra Mundial.

En concret anirem a les fortificacions alemanyes de Cap Bear, accident geogràfic al Sud de la ja citada localitat. Hi arribarem tot agafant el trencall que surt de la part sud del port i porta cap a Cap Bear tot resseguint una estreta carretera ben propera als penya-segats. Tot deixant el cotxe en un replà a l’esquerra d’una base de radar de l’exercit francès. No s’ha de patir, aquest us de l’explanada es comú entre els veïns de la zona.

Una vegada deixat el vehicle es recomanable anar una mica enrere, a buscar una petita casamata amb trinxera circular que hi ha just a l’accés del replà. De construcció evidentment militar encara ara em porta de cap, ja que no se exactament quin podria ser el seu us. Especulo entre una petita garita de guàrdia, essent el primer edifici que et trobes hem de reconèixer que no li falta lògica. Però la seva trinxera circular al final també em fa pensar en un emplaçament per alguna mena d’estri auxiliar de la bateria. En tot cas, es recomanable la visita d’aquest element curiós.

Garita de guardia amb la seva trinxera, al fons la bateria en casamata.
Garita de guardia amb la seva trinxera, al fons la bateria en casamata.

Si us fixeu, he parlat de bateria. La trobareu just al costat del replà, darrera d’una tanca que marca els límits d’una estació de radar de l’exercit francés. No s’ha de patir pas, no la tenen oculta i el fet d’estar dins una instal·lació en ús fa que estigui en un estat molt raonable.

Aquesta bateria en casamata, o sigui, coberta i només oberta per on dispara podia fer foc cap al nord, que forma una mena de corba que va girant cap a l’est, obrint la possibilitat de creuar focs amb altres bateries similar que he pogut conèixer o saber de la seva existència a Port Vendrés o Cotlliure.

Bateria en Casamata, segons diuen del tipus 671.
Bateria en Casamata, segons diuen del tipus 671.

Dins de instal·lació militar actual s’hi distingeixen diverses estructures d’aspecte prou sospitós que m’atreviria a dir que son contemporànies a la bateria. Malauradament no he pogut comprovar aquest extrem.

Visitat aquest element, podríem deixar instal·lació militar enrere tot seguint el camí que l’envolta vers l’espectacular far. On no caminats masses metres trobarem les enrunades restes d’un petit cercle de formigó, per dimensions no crec que passessin d’emplaçament per una arma antiaèria lleugera, ja arriscant molt potser ens atreviríem a dir de 20 mm de calibre. No s’acaba aquí, just davant vostre veureu tres cercles similars, tots en diferent estat, fins i tot un d’ells cuidat i empedrat, fent l’efecte que la casa que hi ha darrera seu se l’ha apropiat d’alguna o altre manera.

Com es va veient, aquest complex militar va agafant unes formes i dimensions del tot inesperades, no només en tamany, si no que també en complexitat, ho apreciareu no massa lluny del tercer emplaçament antiaeri dels que hem descrit. D’ allà hi surt un petit senderol que porta a un replà sota les bateries antiaèries. Allà hi trobareu les restes d’una edificació. La presencia de finestres fa pensar en alguna mena d’us menys destinat a la vida militar i més a la civil de la guarnició de la zona. Malgrat tot, en una de les pendents que miren cap al mar encara hi trobarem restes de filferro espinós tot rovellat i entortolligat que donen a entendre que allà hi havia una petita xarxa defensiva, molt possiblement més per precaució que altre cosa, ja que el mateix terreny que cau bruscament cap al mar fa de defensa per si mateix.

Edificació auxiliar, per determinar el seu ús.
Edificació auxiliar, per determinar el seu ús.

Una vegada recorregut aquest element, poc més queda que anar a buscar la petita carretera que queda a contravessant d’on estem ara. Es allà entre el tercer i quart cercle de formigó que trobem un parell de parets de formigó del qual sobresurten les varilles. Entre elles formen un passadís que mena a una porta tancada, a la qual òbviament no vaig poder accedir per estar tancada, però que la seva construcció fa pensar que sigui complementaria del visitat fins el moment i sent aquest l’ útlim element que vaig poder visitar, tot creient que havia trobat el que havia anat a buscar.

Tot aquest recorregut que em va omplir de satisfacció te un però…i no em sap greu explicar-ho. Uns dies després de la visita, tot mirant per Google Earth, vaig poder apreciar que sota el far i anant en direcció al mar vaig poder apreciar fins a quatre grans estructures més i potser alguna casamata i edificació extra, de fet, i no us enganyaré pas aquest era l’objectiu de la primera visita. Però com veiem, sigui fruit de l’emoció de les noves troballes inesperades, de l’error d’apreciació del tamany o de la falta de temps per aturar-me massa en les anteriors ja descrites van fer que no m’hi acostés, deixant aquest gran complex militar no prou ben explorat i amb ganes de tornar-hi tan aviat com pugui.

Oriol Miró Serra.

29 de Juny de 2012.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s