Corrupció i Eleccions / Corrupción y Elecciones.

Veig diaris i noticies i veig que molts partits exigeixen que uns es retractin, i fins i tot condemnen la llista amb que es presenta a les eleccions anomenant-la la llista de la corrupció, quan saben que allà hi ha bastanta més gent honrada que no que no ho és i que lluita per l’únic canvi que veuen positiu.

I que faig jo, miro els blaus i veig casos com Gurtel, o antigues comunitats que van ser saquejades a plaer. Miro vermells i veig ERE’s o experts en també deixar forats allà on governen, o directament governar zones que es beneficien d’una solidaritat que pretenen eterna tant vermells com blaus.

Però també trobo taronges, un missatge pur, sense corrupció a gran escala, però amb un missatge que em porta al blanc i negre dels anys de dictadura, d’optimització d’estat sobretot basada en reduir tot el que no sigui concepte estat, menyspreant autonomies i autogovern guanyat amb els anys…es a dir un salt massa enrere.

També veig groc, que comparteixen l’ideal del canvi d’aquells molts que volen un canvi, però amb les seves diferencies socials i de justícia, i que en conseqüència han decidit anar pel seu compte comprometent-se a no molestar en el camí del canvi.

Que estic dient amb això? Doncs que trobo molt lleig treure un tema que tots tenen, o gairebé tots, per frenar una il·lusió emmarcada en un projecte nacional diferent al seu, i que lluny d’arguments constructius només exposen por, caos i per ultim la corrupció que “cap d’ells té”, o que dubto molt que en el pròxim més les seves televisions els treguin a passejar, ja que la seva podrida espanya corre perill, i faran un esforç de desmemoria. I sabeu que serà així, però ja us aviso ara…que passat aquest mes la fortor d’un mes de no airejar la roba sortirà de nou, i tornarem a tenir la mateixa Espanya corrupte.

Es a dir, condemno l’us d’una arma que tots haurien de témer, la corrupció. Aquesta utilitzada com a recurs contra la falta d’idees per contrarestar els que si que en tenen i agrairia una campanya neta. Aquesta amb idees constructives, mentides menyspreables, fins i tot l’espantall de la por ( Per bé que no ho trobi correcte per falta de missatge positiu ). Vull un missatge, que em transmetin missatges…i jo ja definiré quin m’agrada, quin em crec més, qui em dona confiança. I ho faré mirant el currículum històric de les entitats que malauradament s’enfronten, i dic malauradament per que això no és bo. Però sabem molt bé les raons d’aquest encarament d’entitats, que no de persones…, i cada un té les seves fidelitats i en consciencia sabrà qui ha de votar, però que voti. Ja que en aquest país tenim massa tradició de salvapatries de verd massa sovint emparats per la dreta i fins i tot l’església, i només una alta participació pot frenar-los. Les nostres armes són els vots companys. Sigueu a qui sigueu fidels. Ja que de la corrupció, encara que no ho vulgueu reconéixer, tots en som culpables més o menys tot permetent o votant corruptes en la immensa majoria de casos. I si ho volem canviar, hem de canviar l’exigència i no mirar només els dels altres, i això no ho arregla una justícia realment despolititzada, cosa que no tenim, com demostra que la premsa sabés el registre abans que hi aparegués la policia.

Oriol Miró Serra

30 de Maig de 2015.

Veo periódicos y noticias y veo que muchos partidos exigen que unos se retracten, e incluso condenan la lista con que se presenta a las elecciones llamándola la lista de la corrupción, cuando saben que allí hay bastante más gente honrada que no que no lo es y que lucha por el único cambio que ven positivo.

Y que hago yo, miro los azules y veo casos como Gurtel, o antiguas comunidades que fueron saqueadas a placer. Miro rojos y veo ERE ‘s o expertos en también dejar agujeros allí donde gobiernan, o directamente gobernar zonas que se benefician de una solidaridad que pretenden eterna tanto rojos como azules.

Pero también encuentro naranjas, un mensaje puro, sin corrupción a gran escala, pero con un mensaje que me lleva al blanco y negro de los años de dictadura, de optimización de estado sobre todo basada en reducir todo lo que no sea concepto estado, despreciando autonomías y auto gobierno ganado con los años … es decir un salto demasiado atrás.

También veo amarillo, que comparten el ideal del cambio de aquellos muchos que quieren un cambio, pero con sus diferencias sociales y de justicia, y que en consecuencia han decidido ir por su cuenta comprometiéndose a no molestar en el camino del cambio.

Que estoy diciendo con esto? Pues que encuentro muy feo sacar un tema que todos tienen, o casi todos, para frenar una ilusión enmarcada en un proyecto nacional diferente al suyo, y que lejos de argumentos constructivos sólo exponen miedo, caos y por ultimo la corrupción que ” ninguno de ellos tiene “, o que dudo mucho que en el próximo más sus televisiones los saquen a pasear, ya que su podrida España corre peligro, y harán un esfuerzo de desmemoria. Y sabéis que será así, pero ya os aviso ahora … que pasado este mes el hedor de un mes de no airear la ropa saldrá de nuevo, y volveremos a tener la misma España corrupta.

Es decir, condeno el uso de un arma que todos deberían temer, la corrupción. Esta utilizada como recurso contra la falta de ideas para contrarrestar los que sí lo tienen y agradecería una campaña limpia. Esta con ideas constructivas, mentiras despreciables, incluso el espantajo del miedo (Aunque no lo encuentre correcto por falta de mensaje positivo). Quiero un mensaje, que me transmitan mensajes … y yo ya definiré qué me gusta, qué me creo más, quien me da confianza. Y lo haré mirando el currículo histórico de las entidades que desgraciadamente se enfrentan, y digo desgraciadamente, pero que esto no es bueno. Pero sabemos muy bien las razones de este careo de entidades, que no de personas …, y cada uno tiene sus fidelidades y en conciencia sabrá quién debe votar, pero que vote. Ya que en este país tenemos demasiada tradición de salva patrias de verde demasiado a menudo amparados por la derecha e incluso la iglesia, y sólo una alta participación puede frenarlos. Nuestras armas son los votos compañeros. Seáis a quien seáis fieles. Ya que de la corrupción, aunque no lo quiera reconocer, todos somos culpables más o menos permitiendo o votando corruptos en la inmensa mayoría de casos. Y si lo queremos cambiar, tenemos que cambiar la exigencia y no mirar sólo los de los demás, y eso solo lo arregla una justicia realmente despolitizada, lo que no tenemos, como demuestra que la prensa supiera el registro antes de que apareciera la policía.

Oriol Miró Sierra

30 de Mayo de 2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.