La nevada de gener de 2010 trenca la rutina a Terres de l’Ebre.

Estimats lectors, aquesta vegada m’he decidit a explicar-vos un fet prou remarcable i molt més recent que el que us puc tenir acostumats. Es tracta de la gran nevada que ha paralitzat el sud de Catalunya aquests primers dies de 2010.
Si ens posem a pensar fredament, tothom sap que es la neu i qui més qui menys l’ha vista prop de casa algun cop a la seva vida, ni que fos una cosa fugaç i casi invisible, però es que aquest any ha sorprès a tothom. Jo reconec que estava per l’Ametlla de Mar per necessitats de l’associació i que si no hagués nevat, hauria baixat igualment. Però ja que hi era i no m’havia de trobar amb la gent fins a la tarda, em vaig decidir a fer el “ guiri ” i unir-me a la multitud de curiosos que van voler veure i tocar una nevada molt superior a qualsevol que poguessin recordar.
Una vegada preguntat l’estat de les carreteres per les que pensava que podria trobar neu i confirmat que no hi trobaria problemes vaig agafar la carretera que surt de El Perelló i arriba a Rasquera, no vaig trigar massa a trobar generosos gruixos de neu que havien bloquejat camins veïnal. Els que no estaven bloquejats tenien una no menys generosa capa de gel que em va fer veure més d’un cotxe patint dificultats de totes formes imaginables. Cosa que em va fer se més prudent a l’hora d’escollir un lloc on parar. Finalment vaig trobar un lloc prou segur per que no perillés la meva sortida i tant la Marta com jo vam poder gaudir de la neu. Ella va fer un ninot de neu de formes prou distingibles i jo vaig poder fer fotos de paratges que potser trigaré molt a veure’ls de la manera que la natura m’ha ofert. Resulta molt curiós veure la Serra del Cardó tota blanca, els que la coneixeu estareu més acostumats a veure una serra on la pedra i la natura salvatge deixen lloc a poca cosa més.
La tornada, com es lògic, no podia ser per la mateixa banda a no ser que no hi hagués cap altre solució. Per tant vaig triar tornar per Coll de Fatxes després d’haver preguntat en una benzinera que tal estava la carretera. He de dir que vaig encertar la ruta. Les maquines llevaneu havien fet magníficament la seva feina i l’asfalt estava en magnifiques condicions. Cosa que va permetre avançar amb total naturalitat, una altre cosa eren els camins veïnal o carreteres locals, que com suposareu estaven en força pitjor estat.
Jo volia una fotografia de Tivissa i les seves muntanyes properes totes ben blanques i finalment la vaig aconseguir aturant-me a la benzinera que hi ha abans de l’entrada al poble, en que em vaig haver d’endinsar a la neu uns metres i us puc ben assegurar que com a mínim hi havia un gruix de quaranta centímetres de neu. No cal dir que aquest gruix de neu era variable segons alçada i continuant per la carretera que porta a Hospitalet de l’Infant vaig passar per gruixos superiors que passat el punt més alt de Coll de Fatxes ja van anar rebaixant, aconseguint un gruix prou remarcable al municipi de Vandellòs i casi desapareixent a Masriudoms, vora els dos cents metres sobre el nivell del mar, que tot i fer fred, la neu ja no s’aguantava i ja s’anava fonent fins a desaparèixer.
Una vegada llegides aquestes línies, espero haver-vos donat una imatge prou real del que he vist aquest diumenge deu de gener de 2010, que es possible que es converteixi en una nevada històrica, però jo no soc ningú per donar-li aquesta qualificació, només deixeu-me dir que en els prop de 31 anys que porto passant temporades a l’Ametlla, ni jo ni els meus pares ho havíem vist mai.

Oriol Miró Serra.
11 de Gener de 2010.