Sitges i el Ral.li de Vehicles Clàssics.

Benvinguts de nou al petit espai que em dediquen en aquest diari i que em permet compartir les meves petites excursions amb vosaltres, en aquesta ruta m’he decidit per Sitges, aprofitant el ja tradicional ral.li de cotxes clàssics que surt de la barcelonina Plaça Sant Jaume i va fins a Sitges. Fins i tot es possible que algú de vosaltres hi fos.

Vam voler arribar abans de l’arribada dels cotxes, devien ser les onze si fa no fa. Amb prou temps per visitar el poble, que es prou ric en llocs de molts agradable visita. Bàsicament ens vam basar en el que es el casc antic de Sitges, elevat sobre el passeig i accessible per unes escales que voregen el mar, definiria el casc antic amb l’església i tot el conjunt musieistic que hi ha a la zona del Cau Ferrat i Racó de la Calma. Passejar per els carrerons et fa oblidar per uns moments que estàs en una localitat que acull milers de turistes cada any. El fet de visitar-lo amb calma, fins i tot em va sorprendre a mi, que fins fa uns dies, desconeixia que Sitges tenia un castell, que encara que dins el poble i transformat en palau, es molt maco.

D’allà ja ens vam dirigir cap al Passeig Marítim, especialment ambientat amb musica en viu a causa de l’arribada dels vehicles, no fa falta dir que estava ple a petar per molts curiosos, jo entre ells. Tot i això, no vaig poder ignorar algunes torres de marcat estil modernista, record d’una època en que Sitges era el lloc de descans de part de la burgesia barcelonina, el monument al Greco i un home que feia autentiques meravelles amb la sorra de la platja, us asseguro que deixaven en un lloc bastant baix els nostres castells de sorra fets amb els cubells i les pales.

Com haureu notat, encara no apareixen els cotxes per enlloc, la veritat es que trigaven en arribar, normal en qualsevol acte públic, que sempre arrossega una mica de retard. Per fer temps, vam decidir fer un aperitiu, en aquest cas, el que costa es triar-ne un, hi ha una oferta de locals per triar i remenar, i de gran qualitat en la seva majoria. Que si ho ajuntem a que ja comença a fer una bona temperatura, us assegura una bona estona davant el que hagueu demanat i una bona conversa.

Tot i la bona estona, l’objectiu de la visita, seguia sense arribar i l’hora de dinar s’acostava. Motiu per el qual vam decidir tirar cap al cotxe, amb una certa desil·lusió, que ben aviat seria resolta. Com si la columna sabés del nostre sentiment va aparèixer la columna de vehicles per el carrer. Ara mateix no hi ha prou paraules per descriure alguns dels cotxes, autentiques obres mestres de l’enginyeria, per mi il·lustrades en els múltiples Hispano Suiza que van passar per davant meu, entre d’altres marques. Haureu notat que hi poso una certa preferència per els Hispano Suiza, que van ser dels millors cotxes europeus fins que la Guerra Civil Espanyola va interrompre una realitat històrica que prometia qualitat per molt temps. Tot i aquesta preferència manifestada aquí, m’atreviria a dir que qui es va emportar major part d’aplaudiments de la gent, va ser el cotxe de Bombers, molt maco realment.

Ara com sempre, va arribant el moment d’ acomiadar-me i desitjar-vos a que us animeu a visitar Sitges, que tot i ser proper a la nostra casa, sempre pot donar alguna sorpresa, com en aquest cas em va passar a mi.

Oriol Miró Serra.

10 de Març de 2009.