Coll de Balaguer, un petit indret carregat d’història:

Al nostre país hi ha innombrables racons carregats d’història, i potser un d’ells es el Coll de Balaguer, que el seu nom no us enganyi, no està prop de la bonica ciutat al costat del Segre, és un dels pocs passos naturals que ofereixen certa facilitat per passar de les planúries de l’ Ebre al Camp de Tarragona, només accessible per la zona de Falset i Coll de la Teixeta, Coll de Fatxes, passant per Tivissa o Coll de Balaguer, entre L’Ametlla de Mar i Hospitalet de l’Infant. Els romans ja hi van fer passar la Via augusta, m’arriscaria a dir que aprofitant algun camí iber, ja que segons sembla, el nom del coll, prové de tal origen. Durant l’edat mitja als seus peus s’estenia el territori de l’ordre de Sant Jordi d’Alfama, únic ordre religiós purament català, al sud, i l’hospital medieval de Hospitalet de l’Infant al nord, aquest i més casos que ara citaré, el revesteixen d’una importància encara avui reflectida ja que es la via de pas de l’autopista AP – 7, N – 340, nombroses línies elèctriques i la via del ferrocarril Barcelona – Valencia. De tot això es dedueix que si es vol anar de Barcelona a Valencia o vicerversa s’ha de passar per allà, l’únic punt on les muntanyes baixen una mica donant un punt de pas relativament planer.

Això ho han tingut present nombroses hosts armades que he trobat que més o menys documentades podem citar enfrontaments el 1640, entre les forces catalanes i Castellanes, una emboscada del Bandoler per uns, heroi per altres, Carrasclet, una vegada acabada la guerra de Successió a les forces borbòniques, de la presencia d’un fort construït el 1719 i present fins la guerra del francès, quan els francesos el van prendre el 1811 i posteriorment destruït pels anglesos en el mateix conflicte. També destacable es la presencia de nombroses fortificacions de la Guerra Civil Espanyola, pertanyents a la reraguarda de la Primera Línia de defensa que tenia Catalunya, planificades pel general republicà Rojo. Destacant entre totes les fortificacions, el búnquer d’artilleria, de quatre casamates i gruixuts murs de ciment armat, visible des de la carretera des del cantó sud o de Valencia, just darrera una pedrera i segons sembla, si no sobre, molt proper al fort de 1719, malauradament desaparegut. També remarcable la zona atrinxerada de Cala Gestell, al costat de la via del tren, exemple bastant ben conservat tot i el seu estat salvatge, compost per fins 5 nius de metralladora i diferents nivells de trinxeres, no cal dir que moltes de les muntanyes i barrancs propers al búnquer també disposen fortificacions, ja siguin trinxeres o parapets en diferents estats de conservació. Com a últim apunt sobre aquestes fortificacions, van ser construïdes per presoners, ja sirguessin militars nacionals capturats o presoners politics contraris en algun grau a la causa republicana, segons sembla els presoners estaven situats en un camp proper a l’estació de Hospitalet de l’Infant i van arribar a ser fins a 700 reus.

L’entorn natural, tot i que fet malbé per múltiples construccions energètiques, com poden ser una central nuclear o una tèrmica, encara conserva racons encantadors, com pot ser  la zona de la Rojala i el Torn, amb elevacions que arriben als 190 metres, la allargassada platja del torn amb les restes d’una torre de vigilància de costa ja quasi al final, sobre l’Illot del Torn, sortint rocós que sobresurt de la platja. Tot i que jo no sóc un entès en vegetació, jo destacaria la forta presencia de margallons i pins, que, acompanyats per la presencia de la muntanya, dona un aspecte molt atractiu a la zona. Com nota personal, si teniu la sort de baixar en un dia de vent de terra, o sigui, Mestral. Podreu gaudir del que jo considero d’una de les visions més maques possibles, el cel i el mar d’un intens blau, el mar, llis prop de la costa i emblanquinat al fons del trencar de les onades contra un vent més fort que elles, tot plegat una visió que si no entra, frega el terreny de la màgia.

Oriol Miró Serra, 4 de Juliol de 2007.