La recreació sense barreres, una línia a seguir.

Encara ara, quan es parla de recreació històrica, la majoria de gent pensa en les batalles, que per bé que cada vegada més gent reconeix en l’expositor una manera de recrear didàctica.

unnamed7
Recreació d’una escola civil feta a la Seu Vella de Lleida

I si bé l’expositor es un primer pas d’apropament a la gent, el públic a que has d’optar com a recreador, aquest expositor pot fer encara un pas més cap al públic, sent aquest el de fer-los participar en alguna activitat, o compartir espai alhora que respons els seus dubtes quan la primera opció no sigui possible.

unnamed8
Recreadors i nens compartint una partida de domino a Tudela de Segre

I aquesta línia de barrera zero no es teoria, ja porta un temps desenvolupant-se en base a Didpatri i associacions amigues com XV Brigada i Primera Linea en l’àmbit de Guerra Civil Espanyola. Ja havent-se observats alguns resultats d’allò més profitosos.

Com implementar aquest principi de participació? La resposta es ben fàcil, la participació, tenir objectes i activitats que permetin a la gent experimentar el que ja no s’experimenta, o observar de primera mà quelcom que ara els sigui desconegut o només en tinguin referencies per texts o herència oral. No descartant coses o vivències encara vives.

unnamed5
La escriptura a plumilla ara oblidada pot reviure per moments com ho va fer a la Seu Vella de Lleida

Una partida de domino, escriure a plumilla, omplir una fitxa de reclutament en una maquina d’escriure alhora que expliques les seves peculiaritats, permetre fer una trucada amb un vell telèfon de campanya o l’observació del terreny amb un vell mapa i comparar amb l’actualitat són només un exemple de participació directa amb la gent. Sabent que aquesta llista pot ser ampliable a conveniència del lloc, oportunitat i època a representar.

unnamed9
La màquina d’escriure sempre sorpén als nanos d’ara acostumats a l’ordinador, vist a Tudela de Segre

Amb tot sabem que no sempre aquesta participació directa pot ser efectiva, la sensibilitat o dificultat de trobar certs materials exposats, o oficis a representar són una dificultat objectiva. A tall d’exemple podem posar la construcció d’un vaixell o l’entrenament amb armes resultaran situacions massa complicades per la majoria fins i tot amb l’assistència del recreador, de nou deixant de citar altres casos que en que podeu pensar.

unnamed2
Fabricació d’una peça per una embarcació, vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

En tal cas aquestes escenificacions han de ser obertes a la gent, sent el recreador la porta al coneixement del públic, que de ben segur farà preguntes, i aquestes han de ser respostes pel recreador.

unnamed4
Explicació del paper de la Milicia de la Cultura en la Guerra Civil, vist a les Jornades de Memoria del Cesub 2019, a Subirats

Hem parlat de expositor, però no del seu format, i es que aquest pot ser des d’una taula ben muntada a un campament complet. Representant diferents dificultats cada un, però aquesta dificultat d’obertura sempre serà superada si hi ha recreadors disposats a fer-les caure. Altre cosa, més privada en direm, no passa d’un contenidor d’objectes o persones que només allunya la recreació del públic. No contribuint gens a la normalització d’aquesta activitat cultural.

unnamed1
Tota activitat de campament pot fer-se visible, fins i tot el manteniment d’equip. Vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

Arribant de nou a la conclusió de que en realitat tot passa pel factor humà. En ell radica la accessibilitat i normalització de l’activitat recreadora. Una bona explicació, un bon plafó informatiu, un bon enfocament o ubicació de l’expositor passen pel seu cap i gràcia en l’expressió.

unnamed11
El recreador ha de saber respondre de tot el que l’envolta, roba, situació històrica, técnica del moment i altres. Vist a la Biblioteca de Poble Sec el 2018

I es que es pot ser un magnífic recreador, però si no treballes la vessant pública de la recreació, no passes de jugar a la guerra de manera més o menys privada, i amb unes joguines fidels històricament alhora que cares, que es limita a representar unes batalles. Batalles que si arriben al públic no es pel que està dins, sinó per algú de fora que ha pensat en un públic més o menys nombrós. Tornant altre cop a la voluntat humana de fer pública una activitat a vegades massa tancada, acabant aquestes línies amb la pregunta que tots ens hem de fer.

A quina banda de recreadors vull estar?

 

Oriol Miró Serra

25 de Gener de 2019

Anuncis

Un pensament sobre “La recreació sense barreres, una línia a seguir.

  1. Estic totalment d’acord, esta es la linea a seguir, amb l’expositor, l’experiencia amb el public es mes propera i enriquidora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s