Ben segur que si sou recreadors d’aquest període us han fet aquesta pregunta…això quan no s’han respost ells mateixos, sent ells bons recreadors d’altres períodes.

I la meva resposta sempre es la mateixa…per que fa falta. O que volem…esperar a que no en quedi cap per dignificar els fets? Hem de seguir els tòpics d’una banda i altre per explicar el que va passar? I quant de temps serà suficient per no considerar «massa fresques» unes ferides en si mai tancades?

Sent aquestes preguntes respostes en si, i es que la recreació es una manera d’explicar i representar el que va passar, i es que sembla una ximpleria…però a la gent veure persones i no llibres sembla que els entri millor.

I es que no negarem que els recreadors tenim les nostres idees, influenciades pel nostre passat familiar o professional. Però mai oblidem que el que estem fent es una de les pàgines més fosques de l’historia recent, i que ara les coses es resolen de manera diferent. Sent aquesta la pila que ens mou a explicar aquest passat d’una manera activa. Convertint-nos en ocasions en improvisats professors.

I es que ens movem en un període que molts d’aquests recreadors hi veurien una tasca de gegants, identificar cada fase que es recrea, i encertar la roba i comportaments, no patiu que ara no entrarem en el detall de la roba, però si de les fases, que jo sempre he definit en tres.

La primera es la revolució, optimisme obrer, rebuig a tota autoritat que no sigui el poble i descontrol en els fronts, amb totes les seves conseqüències a camp de batalla.

La segona es quan el govern pren el control, per via militar si cal…, cosa que provoca les primeres desil·lusions, però que es veu compensat per algunes victòries militars, i la gent aguanta, malgrat les purgues que es duen a terme, ja sigui per la por…ja sigui per l’escepticisme.

I la tercera, la retirada, desmoralització, disciplina fèrria per mantenir les files, pocs convençuts i tensions entre bàndols evidents i ja no tan soterrades…

Es veient això que pots arribar a entendre a certs recreadors que no hi vulguin entrar, ja que cada època te la seva vestimenta, la seva manera de comportar-se i la seva dificultat de didàctica.

I es que tres…o més fases en algunes persones, en tres anys…a vegades costen de pair…però alhora fan aquest període sempre apassionant, alhora que exigent en quan a estudi i recrear.

Es aquest esclat d’emocions també…el que fa necessària aquesta recreació, amb un risc d’errar evident, però que no ens tira enrere.

Sumant a tot això l’homenatge a l’avi o familiar que la patís, causa igualment noble que mai heu de menysprear.

Així doncs, quan algú us pregunti per que recrear Guerra Civil, aquí teniu algunes respostes, sent conscient que cada un tindrà les seves raons no explicades aquí, i es que cada persona es diferent. Havent de ser conscients que…cada recreador d’aquest període es tan seriós com qualsevol altre, afegint molt sovint el punt de valentia que no existeix en altres èpoques més pretèrites. Cosa que s’hauria de valorar més.

Oriol Miró.

15 de Setembre de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, 03 Setembre 2016.