Sortida Castejón del Puente i Montsó, Diumenge 1 – 7 – 2007.

Com hi vaig arribar es fàcil de suposar, Autovia A – 2 fins Lleida i tot seguit cap a Osca, primer vaig passar per Montsó, però no hi vaig parar fins després d’haver parat a Castejón. A Castejón vaig visitar les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola que just la nit anterior havia llegit que estaven situades a la citada localitat, estan en un tossal a la dreta del poble, per una pista asfaltada que passa per la creu de Terme, i una mica més endavant ja es veu el tossal, d’on sobresurten unes espitlleres de totxo.

Es veia que havia estat restaurat, tenia cartells i un camí condicionat per pujar-hi, penells informatius, però em va sorprendre que havia estat restaurada per fer-la visitable i ara presentava un estat de deixadesa, potser no exagerat, però preocupant.. Ja d’entrada et rep una entrada amb dos parets de fusta, completades amb sacs terrers per damunt que dona accés a una trinxera…en bon estat de conservació i sacs terrers distribuïts per tota ella, que dona la volta a tot el tossal, diferents portes de ciment, totes tancades…que ves a saber on porten…però la sorpresa final arriba a mitja trinxera. Unes escales que baixen i et trobes en un passadís ni massa llarg ni massa curt, però que conté 4 zones espitllerades, distribuïdes en dos nivells i on hi ha una porta, per variar tancada. Però tot i la satisfacció immensa d’haver pogut veure una zona tan maca i sorprenent alhora…em queda la recança de pensar que tot i haver estat condicionat no fa tant…, ara està en un estat que desmereix la feinada que devia suposar tal restauració.

De tornada i abans de tirar ja cap a Montsó entro al Poble de Castejón del Puente, tot i que l’església no acaba de convèncer…el campanar es recomanable veure’l. Ja a Montsó i havent aparcat al costat de la carretera em disposo a pujar al magnífic Castell de Montsó, mirador privilegiat situat, sempre vigilant, damunt del poble. Passo per un antic pont en procés de restauració i em passejo per dins del casc antic, em decepciona l’estat en que tenen algunes cases que correctament restaurades i arreglades podrien elevar el casc antic del poble a un dels més macos que he pogut veure, arribo a la Catedral després de recollir dos taronges que li devien haver caigut a algú i baixaven rodolant pel carrer, exceptuant el campanar mudèjar i l’absis, no presenta un bon estat. Després de les corresponents fotos, pujada cap el castell, una mica costeruda…però no excessivament dura…arribo al peu del Castell, on hi trobo varies direccions. Primer de tot, el castell, castell que ha passat per totes les seves circumstancies possibles sent hostes destacats d’ell els templers i els francesos, cada un en etapes diferents de la historia. La entrada es un raonable preu de 2 euros, una vegada pagats, accedeixo al castell pel pont sobre el fossat, després d’un primer nivell on hi ha una bateria abaluartda restaurada pujo cap a la porta que dona accés un nivell intermig, on hi ha un cós de guàrdia, les cavallerisses, on hi fa una fresqueta del més recomanable a certes hores del migdia. Potser no vingui massa a compte, però xerro amb una senyora que em ven les meravelles del castell asseguda a l’ombra d’un arbre. Segueixo pujant i arribo a l’accés del recinte superior, després de superar un colze que gira cap a la dreta, accedeixo al replà del castell, testimoni de varies èpoques…trobo bateries abaluartades, la torre àrab, totes les estructures templeres, segles d’història em contemplen.

Dins de la torre, restaurada i amb una escala que permet pujar a la seva part superior, una petita exposició de fotos antigues, mapes, gravats, vaixella, alguna que altre bala de canó, tot això mentre es va pujant al sostre de la torre, on quan hi ets, es contempla una magnifica vista, la línia del riu Cinca…vorejada per una línia d’arbres, el campanar de Castejón també es veu, i les muntanyes al fons. Ja procedeixo a abandonar el castell i visitar els encants anunciats en els cartells del replà d’entrada al castell, vaig cap a les bateries, senzillament impressionants…dos forats excavats en roca viva…amb els seus calaixos i sales, van ser fetes durant la Guerra Civil Espanyola, aprofitant la falda de la muntanya, aconseguint així que fos impossible ser destruïdes des de l’aire, tant la bateria com les trinxeres del principi pertanyen a una línia de resistència republicana anomenada Línia Lenin, que no va resistir els embats de la ofensiva franquista durant la primavera del 1938.

Una vegada visitada la bateria passo per les restes de l’ermita de San Juan, de la qual només resten els fonaments, i m’adreço a l’altiplà que hi ha just al costat del castell, que segons diu un cartell, fou fortificat, quan va aparèixer la artilleria, ja que quedava massa elevat, casi a nivell del punt més elevat del castell, i per tal de provar d’impedir que l’artilleria del rival es pogués instal·lar allà, s’hi va fer un fort, que va agafar el nom d’una ermita anomenada de Santa Quiteria que hi havia, de l’ermita no en queda res, i del fort el fossat i un petit mur.

Com que ja es feia tard, vaig donar la visita per acabada, amb satisfacció per tot el que havia vist, tot i alguns matisos ja citats i em vaig posar a buscar un lloc per dinar i després ja cap a casa.

Oriol Miró Serra, 2 de Juliol de 2007.