Ja ho diu el títol, Volver a las Trincheras ha estat un rellegit, però quin rellegit! I es que tots sabem el risc de recuperar una vella lectura passats uns anys.

Pels que no el coneixeu, es tracta d’un llibre on es parla de diferents escenaris de guerra civil a través dels resultats que ha donat l’arqueologia, podent semblar que serà un llibre fred, però que a l’hora de la veritat entra fins al moll de l’os.

Ben segur que li devem aquesta força al seu autor, Alfredo González Ruibal.

Ja entrant en la obra, a través de les seves pàgines viatjarem per diferents excavacions de camps de batalla i, escenaris de la guerra i postguerra. Sempre tractades des del punt de vista arqueològic, cosa que pot semblar freda i allunyada de la sensibilitat, però que a l’hora de la veritat, acompanyats per un expert agafen matisos que fan parar de llegir en ocasions.

Aneu a buscar-lo, no hi ha història lleugera, i si bé es veritat que el llibre buscar reparar la memòria dels triplement perdedors, de la guerra, de la dictadura i de la transició democràtica. La fredor de l’arqueologia parla, parla alt. I tant pots arribar a sentir la desesperació d’una posició franquista que acabarà sent reduïda per les armes, com no arribar a entendre l’odi i la humiliació dels vençuts com a sistema de vida, o tal vegada si!. Arribant a entendre massa sovint per que els uns i els altres de ben amunt sembla que tinguin pressa per oblidar la ferida. Uns per ser descendents directes de l’agressor, altres per por al conflicte!

Però, i veient el retorn de certes idees ara! Voleu dir que aquest oblit més o menys profund, i amb intenció de ser sanador, va sanar res?

No està clar que evitar parlar de la gran ferida del 1936 – 1975, no ha servit per res més que el dolor no marxes? Que la ira no marxés tampoc?

O es que creieu que aquella fina capa de «Todos nos hicimos daño» havia de servir de quelcom? Més aviat al contrari, ha estat el punt de renaixement de la ideologia que va iniciar el conflicte, que s’ha servit del «Todos» per presentar-se com a victimes, i fins i tot reescriure la història al seu gust. Tot emprenent un camí social que fa mitja por!

Oriol Miró Serra

6 de Març de 2025