Bé, tornem a veure algunes lletres per aquí, que no vol dir que no hagi escrit, però per l’altre banda. Però aquesta vegada es per presentar el vell canal YouTube, fa molt temps oblidat i que en el passat va «ser cedit» per la imatge publica del grup de recreació en que militava per aquells temps.

Com hem dit, no es un canal nou, però el transformarem a patrimoni, sobretot no pertanyent a guerra civil, que ja ho tenim per altres bandes.

De moment, hem fet una mica de tot, sobretot dels llocs per on hem anat passant, i sospito que encara aprenent el llenguatge del medi, cosa que sospito que li farà perdre ganxo a alguns vídeos, alguns dels quals venen del reciclatge d’antics vídeos no pensats en un origen per ser muntats ni penjants.

Però ja tenim alguns llocs prou bonics, a la llista. La que fou la presa romana més alta de l’imperi, una bateria alemanya, i sobretot molt territori proper a casa. I anirà creixent!

Un tema que vull destacar es l’idioma. En català, reconec per certa militància cultural, reconec per que es el meu idioma habitual i per tant el meu terreny de confort. I si això te un preu en visites…així sia.

Altre cosa es l’estil, que no sabria quin nom posar-li, en evolució?, al natural? En qualsevol cas, només el temps dirà cap on va.

Sense deixar la lectura, molt cert, però no ho veieu reflectit en entrades, ja que ens estem basant en relectures.

Recomano la relectura, de veritat. Es apassionant rellegir vells llibres dels quals tens un record i veure en que et fixes en l’actualitat. Diferencia que ve sens dubte fruit de la evolució personal del lector.

Per exemple, si ens fixem en Homenatge a Catalunya de George Orwell, veig que m’he fixat més en l’anècdota de l’autor que en els fets polítics. A Crònica de la Columna de Hierro, encara en lectura, he trobat interessantíssima la lectura de la situació política a València els primers dies de conflicte, que en una llunyana primera lectura va passar un pel ràpida.

Es a dir, es podria ben dir que estic en una fase de exploració per una banda, i de retrobada per l’altre. Tant una com l’altre necessària.

La primera, els temps estan canviant i si bé m’agrada pensar que encara es llegeix, si que la imatge està més que instal·lada, i he trigat a entrar-hi! Però es que ja calia potser…

La segona, no se com va arribar, només que un dia t’adones que necessites repassar velles lectures per posar en ordre els records que tenies, i poder explicar una mica millor a la gent. Apart de, com he dit, posar en ordre els records.

Oriol Miró Serra.

11 d’Octubre de 2023