Aquest es el titular d’un any que no es defineix només amb tres factors, però que mirant enrere són els que han marcat, l’aeròdrom en el camp de les troballes, les il·lustracions en en mètode i l’obertura a altres èpoques., que de fet sempre he fet però que busca donar profunditat al que exposem.

Troballes:

Com he dit en el camp de les troballes marca Valls, però n’hi ha altres que aniran apareixent, no necessàriament en ordre Cronològic.

Valls va ser aquella sorpresa agradable, a la que caus quasi de rebot per ser l’únic que et queda visitar d’una instal·lació ja visitada en el passat de manera molt completa, però la que més viu em va fer sentir, i es que vaig visitar la cuina i caserna al mateix temps, un xic apartada ella però que guardava la sorpresa.

Aquest edifici no només guardava les restes de fogons i piques, ja prou interessants de per sí. Es que encara que gairebé invisible a l’ull humà si no ho busca trobem el que volia ser el camuflatge de l’edifici, i que si no arrib a ser pel viu dels seus colors sota la teulada d’uralita possiblement no ho hagués vist mai.

En la seva façana trobem formes geomètriques de diversos graus d’ocre que busquen la confusió davant d’un atac aeri, tot trencant les formes naturals de l’entorn. S’ha de dir que aquest camuflatge també pot buscar imitar l’entorn, com podem trobar al mateix Valls o La Sénia, on encara trobem camuflatge també. En qualsevol cas tot un descobriment que val molt la pena de cuidar i protegir si arribés el cas.

Rivas, prop de Madrid i en ple escenari de la Batalla del Jarama va ser l’altre, en aquest cas acompanyat d’un bon amic i guia.

Ell em va mostrar un sistema de trinxeres que no he vist a Catalunya encara, però que mostra l’evolució de les trinxeres en tres anys, de gairebé primera guerra mundial a quasi bé segona, essent Rivas una mena de pas intermig que conserva encara les grans zones separades però que ja comença a simplificar i reduir les mides de les trinxeres, a objectiu de no ser blanc tan fàcil per l’artilleria enemiga.

Torrebesses, encara en Guerra Civil, però allunyant-nos del terreny militar es un altre que val la pena, una pintada republicana que ha sobreviscut a la guerra gairebé sempre val la pena i aquesta no va fallar. I es que trobar tota una façana pintada amb les inicials PSUC i UGT, i CASA DEL POBLE ben visibles a banda i banda d’un balcó sempre impressiona.

Polvorins de Vallirana o entorns, aquests no són un descobriment, són una re visita, però una re visita

que busca esser una visita en profunditat, no aquella fugaç visió d’un passat de no fa masses anys, i es que la seva llegenda i records havien crescut fins a tornar-se imprescindible.

Cap dels dos em va decebre, el de Vallirana tot i que amb mostres d’esfondrament va mostrar un gran espai en el qual fins i tot trobarem un ramal interior fet per l’home. El de Fontpineda em va ajudar a entendre com hauria pogut ser el de Vallirana, malgrat el seu ús posterior com a discoteca, encara eren ben visibles els pilars que aguantaven el sostre, per bé que alguns amenacin col·lapse urgent.

Que hagi remarcat quatre no significa que no més hagi fet aquestes tres sortides, fins i tot alguna nova com Espluga Calba que em va mostrar un sistema defensiu en profunditat, per bé que estigui força desfigurat pel pas del temps. Però s’ha de reconéixer que la majoria han estat re visites com Preixens, Hospitalet de l’Infant, Sant Jordi d’Alfama i altres que ara no em venen al cap, i a les quals anava per fer les il·lustracions que de fa un temps elaboro i que tanta importància han cobrat.

Il·lustracions:

S’han tornat imprescindibles, ja no només de cara a mi per entendre la distribució dels espais, sinó cara a vosaltres per que entengueu on no arriben les fotografies ni les lletres. Elles mostren la planta, l’alçat, les seccions o perspectives vitals per entendre que veiem, i que moltes vegades es la mateixa fortificació que et diu que necessita tot depenent de com l’escoltis.

En qualsevol cas d’aquest saber escoltar la pedra surten els dibuixos que et poden fer canviar la visió que tenies, com ha passat en el refugi de tres boques de Valls, el fort de Castell Fortí o el sistema defensiu de Espluga Calba, només per citar tres casos.

Aquestes il·lustracions, que venen de 2013 han agafat absolut protagonisme i no els hi penso treure, tot integrant-les encara més en informes posteriors que pugui fer.

Obertura a altres èpoques:

Sempre les he considerat, de fet d’aquells baluards de Vauban anirem als forts de Seré de Riviere i acabarem a les fortificacions de Segona Guerra Mundial, passant per la nostra Guerra Civil. En tots ells trobarem conceptes de foc creuat, posicions dominants, ocultar fortificacions en l’entorn, això si… adaptant-se sempre a la manera de fer la guerra de l’època.

Visiteu Montjuïc per exemple, quan vingueu des de la banda del cementiri entendreu que aquells fossats enterraven la fortalesa, tot deixant les troneres i espitlleres a nivell de l’atacant, sent un blanc difícil.

Entreu al seu fossat, veureu que sempre esteu apuntats d’una banda per fuselleria o canó, sent molt fàcil de relacionar amb conceptes que encara ara trobem.

O visiteu un exemple de Seré de Riviere, per bé que no obra seva…, a Sant Julià de Ramis. Veureu com l’artilleria amb anima ratllada va eliminar els baluards, gairebé convertint-se en un immens búnquer que només deixa visibles les instal·lacions vitals com bateries, trinxeres per fer foc l’infantera i correccions de tir. Essent la mateixa terra la protecció dels túnels subterranis. Conservant encara un fossat protegit per caponeres que envolta la fortalesa.

I Visiteu Castell Fortí, petit fort de fuselleria d’època carlina a Collserola, veureu una barreja de caponeres semicirculars en dos dels seus angles que semblen enterrar definitivament els baluards angulars, per bé que es resisteixen a desaparéixer com demostra l’estructura que protegeix l’entrada.

Òbviament podreu agafar més casos, com la Bateria de Badalona com ultim cas que exposaré, en que veurem els aprenentatge d’una guerra civil passada i els reptes creats per la eterna millora de les armes, millora que es la que obliga a buscar nous sistemes de fortificació, i que fa que la fortificació militar es converteixi en un etern peix que es mossega la cua que sempre et sorprèn d’alguna o altre manera.

Oriol Miró Serra.

31 de Desembre de 2015.