Passegem per terres de l’Ebre.

Companys i amics de viatges, per aquest article us he preparat una petita ruta per Terres de l’Ebre, en concret les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Com bé sabreu per la meva insistència en el tema, aquestes terres han patit molta violència, cosa que m’ha fet decidir per explicar-vos l’altre vessant. La Monumental, ben segur que us agradarà.

En el cas que ens ocupa i a l’hora d’escollir l’inici ho faria a la localitat de Miravet, on hi destaca un massís castell templer, sempre atent al que hi passa al seu voltant i testimoni de l’historia de molts dels esdeveniments que han marcat el pas del temps per aquelles contrades.

Val molt la pena pujar-hi i deixar-se guiar per els seus guies, que us conduiran amb una excel·lència que cal destacar per tots els racons i sales d’aquest grandiós monument, i si no es pot accedir a alguna d’elles, no patiu, les estan restaurant i ben segur que en futures visites les podreu conèixer com bé mereixeu, en qualsevol cas no patiu, ben segur que gaudireu de la visita, de la qual us recomano les vistes que podreu admirar des del sostre del castell, realment espectaculars.

D’allà i havent passat per Pinell de Brai, anirem a petar Gandesa per centrar-nos en el celler modernista. Aquest celler va ser construït el 1919, gràcies a l’aportació popular de molts pagesos cansats d’haver de passejar el raïm per tot arreu a l’espera d’un bon preu. Motiu per el qual es van decidir a construir la seva pròpia cooperativa. Escollint per això a Cèsar Martinell, un dels deixebles d’Antoni Gaudí, que va saber combinar a la perfecció la bellesa i monumentalitat amb la funcionalitat. En el meu cas particular, era la primera vegada que em permetien visitar l’interior i vaig quedar bocabadat, n’havia sentit a parlar però, com sol passar la realitat supera l’ imaginació en aquests casos i encara ara, resulta difícil de creure que aquelles voltes tan primes de maons aguantin una estructura com aquella. Disculpeu-me que no us pugui deixar un foto de l’Interior, però es que al ser un edifici d’us industrial encara útil he preferit no interferir en la seva activitat. Això no vol dir que no es pugi gaudir del seu espectacular exterior, com així es veu en la foto d’un dels dipòsits d’aigua. Tant l’interior com l’Exterior formen un conjunt que ha estat qualificat com una de les set meravelles de Catalunya, i la veritat es que quan veus el que veus ho arribes a entendre.

Com sempre, comença a arribar l’hora d’acomiadar-me i m’han quedat llocs al tinter, us ho prometo ja us hi portaré, ni que sigui per uns breus moments, en futurs articles que de ben segur seran del vostre interès. Confio retrobar-vos el més que ve aquí mateix.

Oriol Miró Serra.

28 d’ Octubre de 2010