L’Arboç, terra de vi i de puntes al coixí.

Estimats lectors, benvinguts de nou a l’espai que us dedico una vegada al mes, per aquesta vegada m’he traslladat al municipi de L’Arboç, que trobareu passat Vilafranca del Penedès anant per la N – 340 direcció Tarragona. Es possible que tots l’hagueu travessat, però jo us convido a entrar-hi i gaudir dels seus molts atractius.

Una vegada situats a L’Arboç, poble natal de l’abat Escarré, recomano que aneu a trobar la oficina de turisme situada a la plaça de la vila, on hi conviuen meravellosament edificis d’un bonic estil modernista amb elements d’una plaça porxada més pròpia de segles enrere i que aquí han sabut estimar.

Una vegada a la plaça busqueu la casa de la cultura, on hi trobareu l’oficina de turisme i un sorprenent museu de puntes de coixí, tècnica arribada des de Bèlgica el segle XVI i que aquí va fer força fortuna, entre les més de 500 peces artesanals hi trobareu coses tan sorprenents com un vestit de comunió completament fet en puntes de coixí, o la roba amb que el futur abat de Montserrat va celebrar la seva primera missa, també feta amb puntes de coixí per sa mare. Creieu-me que aquesta visita us satisfarà plenament.

També hi trobareu dins el municipi un altre museu sorprenent, per desgracia tancat per reformes però que acumula un bon historial darrera seu, es tracta del Museu Cau del Tauró, que presumeix ser el més gran d’Europa, us demano disculpes per no poder oferir-vos més informació sobre aquest element prou curiós, però que ja em dona una excusa per tornar-hi.

Com he comentat al principi, en aquest municipi hi trobareu edificis de gran bellesa que van des de l’Església Parroquial de Sant Julià, de proporcions sorprenents. L’hospital de Sant Antoni Abat, construït el 1911 en un elegant estil modernista, es sobre el que va ser un hospital medieval del segle XIV, que va ser enderrocat a primers del segle XX. Visiteu-los, segur que en guardareu un bon sabor de boca.

He deixat per el final potser el monument més conegut del municipi, ja que es el que es veu des de la carretera i possiblement el recordeu. Es tracta de “ La Giralda “. Un edifici neoarab per Joan Roquer i Mari, entre els anys 1898 i 1906. Dins s’hi poden trobar reproduccions de la sevillana torre de la Giralda i el Pati dels Lleons de Granada, el fet de ser propietat privada en dificulta la visita, però de tant en tant apareixen oportunitats de gaudir-ne.

Una vegada explicats els encants de la bonica vila de L’Arboç, només em queda desitjar que aquestes línies us hagin animat a anar-hi vosaltres mateixos, espero tornar-vos a trobar el mes que ve.

Oriol Miró Serra.

31 de Gener de 2010