Per aquest article m’he traslladat a Tortosa, la capital de Terres de l’Ebre. Aquesta ciutat de la província de Tarragona està banyada per l’Ebre, cosa que l’ha fet un important punt estratègic per totes les civilitzacions i cultures que hi han passat, deixant darrera seu un important nombre de restes que enriqueix aquesta ciutat que s’esforça per sortir de l’ombra en que ha estat instal·lada durant masses anys.

Quan un arriba a Tortosa, una de les primeres coses que es veuen es el Castell de la Suda, en l’actualitat parador nacional en un escenari privilegiat que domina tota la ciutat. Des d’allà ja us podreu fer una idea del que es aquesta ciutat i quins elements a visitar, ja que tot el Casc Històric envolta aquesta fortificació. Jo com es costum n’intentaré descriure alguns, bo i sabent que soc incapaç de fer una bona descripció de tots ells.

Potser el que més us cridi l’atenció es la catedral, que encara que mai acabada es un interessantissim viatge arquitectònic que va des del gòtic del claustre al barroc de la façana. No us en penedireu de la visita.

El següent punt d’interès jo el consideraria la riba de l’Ebre, fossar natural d’una de les ciutats que més longitud de muralla conserva dins la nostra terra. Passejar per la vora del riu es un viatge que transporta a diferents moments històrics, hi trobareu la grandesa dels palaus gòtics, el modernisme de l’escorxador no us deixarà indiferents, com no, la Batalla de l’Ebre es present en un monument dins el riu que aprofita un antic pilar de pont. També m’agradaria destacar-vos un element potser desconegut però important. Es tracta del mercat municipal, que havia de ser una mena d’estació fluvial en una línia de vaixells que volien comunicar Tortosa amb Saragossa a través del riu, per desgracia seva, no va poder competir amb el ferrocarril ja existent en aquells moments, tot i que no deixa de ser un experiment fallit, crec necessari no oblidar cosetes així.

Després d’aquestes visites gairebé obligades, podeu seguir gaudint del encants de la ciutat. Podeu passar per els Reials Col·legis, un imponent edifici d’estil renaixentista, no l’he citat abans per que el vaig trobar tancat, però guardo grans records d’una visita anterior, si podeu no el deixeu passar.

No massa lluny d’allà trobareu els carrerons del que va ser el Call Jueu, present en totes les ciutats importants. Ara testimoni mut d’un passat en que convivien aquestes dues religions sense problemes dins de la Península Ibèrica, com molts deveu saber, aquesta convivència es va acabar el 1492 amb l’expulsió del jueus de la península. Tot plegat, potser un dels episodis més foscos de la nostra historia.

Una vegada fetes aquestes visites, qui més qui menys s’haurà fet una idea de tot el que ha viscut aquesta ciutat, realment això només es la part visible, en una ciutat com aquesta cada vegada que aixequen el terra surt una resta anterior que et pot transportar tant a l’època romana, ibera o musulmana i totes aquestes cultures han crescut sobre les restes de l’anterior o modificant edificis anteriors. Es molt possible que passejant ho hagueu vist en alguna ocasió en algun solar on abans hi havia un edifici.

Com haureu vist, l’article d’avui es una mica més dens de que us puc tenir acostumats, però es que la quantitat de coses a descriure i mostrar es molt densa en una ciutat amb tanta historia com aquesta, en qualsevol cas us demano disculpes per tal motiu. Tot i això  us animo a conèixer la que m’agrada considerar cinquena ciutat en importància de Catalunya per vosaltres mateixos, desitjar-vos un bon viatge i que ens tornem a veure el numero que ve

Oriol Miró Serra.

2 de Setembre de 2009.